Publicitat
Publicitat

UNA DECISIÓ POLÈMICA DE MEDI AMBIENT

Cinc mil habitatges i dos mil amarratges passen a ser domini públic, tot i que no hi haurà enderrocs

La llei de costes expropia Empuriabrava

Els propietaris d'habitatges i amarradors d'Empuriabrava estan que trinen. L'Estat vol delimitar l'espai públic dels canals i això els farà perdre la propietat i el valor patrimonial de les finques.

Atermenament és el nom tècnic que rep la delimitació de l'espai de domini públic a primera línia de costa. Es considera que s'han de deixar sis metres de servitud pública de trànsit en aquest espai i que no hi pot haver cap propietat privada dins aquest territori. Així ho exigeix la llei espanyola de costes del 1988. L'actual govern socialista s'ha proposat tornar a atermenar tota la costa espanyola, Empuriabrava inclosa, i lògicament els seus característics canals navegables.

Després d'un llarg període d'al·legacions -desateses finalment- el 23 de desembre el ministeri feia pública la resolució definitiva de l'atermenament: passaven a ser de domini públic 47.806 metres de longitud corresponents a banda i banda dels gairebé 24 quilòmetres de canals navegables. I això afecta 5.000 habitatges i gairebé 2.000 amarratges.

L'atermenament estricte comportaria l'enderrocament de bona part de la marina residencial d'Empuriabrava perquè la majoria de les edificacions es troben a primera línia de canal, i no deixen els sis metres que exigeix la llei de costes. Però això no passarà si depèn de la ministra Rosa Aguilar, que ha garantit al Congrés i en converses amb representants municipals que l'atermenament d'Empuriabrava no implicarà cap enderroc.

Ningú sabia que estava afectat
Les construccions, en el seu temps, es van fer sense tenir en compte la llei de costes i els propietaris van comprar els seus habitatges i amarradors sense saber que la llei els afectava. Ningú va estar al cas d'aquesta circumstància: ni el banc que concedia la hipoteca, ni el notari que certificava l'obra, ni l'Ajuntament, que donava la llicència. El resultat és que dins aquests sis metres de domini públic avui trobem jardins, piscines o, directament, habitatges.

A efectes pràctics, els propietaris perdran la propietat dels amarratges que hi ha al canal, que passaran a ser de domini públic a tots els efectes. Podran seguir utilitzant-los, però amb una concessió administrativa de trenta anys que hauran de sol·licitar en un termini màxim d'un any i que evitarà que l'espai sigui utilitzat per qualsevol persona aliena. Pel que fa als habitatges, els propietaris només podran fer tasques de manteniment en els sis metres que estan inclosos en el domini públic, i no podran fer cap mena d'obra nova ni construcció particular en aquest espai. I això no satisfà ningú.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT