Crònica 25/04/2011

La llei dóna la raó a Catalunya

La polèmica pels 1.450 milions d'euros del fons de competitivitat es podria resoldre aquesta setmana al Consell de Política Fiscal i Financera. La Generalitat sap que pot exigir una bestreta aquest any.

Joan Rusiñol
3 min
Josep Antoni Duran i Lleida conversa distesament amb la ministra d'Economia, Elena Salgado, en un moment de recés durant una sessió al Congrés.

Madrid.El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i la ministra Elena Salgado es veuran les cares demà passat al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Serà aleshores quan hauran de buscar un acord al conflicte enquistat del fons de competitivitat previst pel sistema de finançament i que el govern espanyol es nega a pagar aquest any. Previsiblement, altres comunitats com Madrid i Galícia faran costat a Catalunya. Saben que els avala la força de la llei, com han explicat a l'ARA diversos economistes.

Alguns experts descriuen d'una manera molt gràfica quin és el moll de l'os de la qüestió. Imaginem-nos per un moment que l'Estat és un ciutadà més que té uns compromisos financers amb la Generalitat. Si tingués un comportament correcte, pagaria cada any el seu IRPF i passaria comptes l'any següent, quan fes la declaració de la renda. Seria llavors quan caldria ajustar els números i veure si ha pagat de més o de menys, com fa tothom. En canvi, el govern espanyol ha decidit no actuar d'aquesta manera amb Catalunya i pretén pagar-ho tot d'aquí dos anys, l'any 2013, quan es faci la liquidació. Pels analistes, aquesta no és manera d'actuar, ni per un ciutadà ni per l'administració.

Precedents

La llei 22/2009 de 18 de desembre, que regula el nou sistema de finançament autonòmic, és clara. La disposició transitòria segona diu: "S'autoritza el ministeri d'Economia i Hisenda perquè acordi la concessió d'avançaments el 2009, el 2010 i el 2011, a compte dels fons i recursos addicionals". Els dos primers anys, l'executiu espanyol va complir amb aquesta possibilitat, però ara s'hi nega amb l'argument que aquest any el sistema ja està en ple funcionament i que, per tant, no calen mesures correctores. Una justificació que els economistes desacrediten i que no convenç les comunitats autònomes, ni les que han de rebre el fons de competitivitat - bàsicament Catalunya, Madrid, les Illes i el País Valencià - ni les que, com Galícia, esperen els diners del fons de cooperació, l'altra pota del model.

Per als experts, les tesis de la Moncloa fan aigües perquè durant els dos anys anteriors ha fet efectius aquests recursos i ha generat un precedent que ara li és molt difícil no seguir. El professor d'economia aplicada de la Universitat de Vigo Santiago Lago va escriure fa poc un article amb un títol molt revelador: El conseller té raó . Convençut que l'administració de l'Estat no té arguments en què agafar-se, assegura que el desacord amb la xifra dels 1.450 milions que planteja la Generalitat "no pot unir obstacles per anticipar ara una quantitat i liquidar el 2013 a favor o bé de l'administració central o de l'autonòmica".

La catedràtica d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch admet que la lletra de llei pot donar per a la "interpretació" però assegura que no avançar ara els diners "va en contra de l'esperit de finançament" i del "federalisme fiscal". Com bé explica ella, excel·lent coneixedora del nou model, l'objectiu del fons de competitivitat era compensar les "comunitats més maltractades per l'anterior sistema" amb l'objectiu que hi hagi mecanismes perquè l'exercici de la solidaritat amb la resta de l'Estat no acabi perjudicant qui l'exerceix.

I per què no vol pagar l'Estat? Segons el professor Lago "sense aquesta bestreta, l'administració central quadrarà més fàcilment els seus comptes el 2011 i traspassarà a les comunitats autònomes la part més gran de l'ajust fiscal". Per altres economistes consultats per l'ARA, això és "fer-se trampes al solitari" perquè és tapar la fuita d'aigua d'un lloc perquè aparegui en un altre, amb una concepció molt poc "federal" de les finances públiques. Però alguns experts recorden que si no es reben aquests 1.450 milions d'euros - que finalment poden ser menys - això no s'ha de traduir necessàriament en retallades, com planteja el ministeri. Una solució és plantar-se i fer "aflorar" aquest dèficit fins que l'Estat pagui. De fet, al CPFF de dimecres, Salgado podria plantejar la necessitat d'endurir el sostre de despesa de les autonomies, tal com vol Brussel·les. Serà el moment de deixar les coses ben clares.

stats