Crònica 18/09/2011

La lliçó d'Alemanya

i
Manel Manchón
2 min
La cancellera alemanya, Angela Merkel, representa l'exemple del dinamisme econòmic i l'exemple per a Europa.

Els experts han acabat matisant la importància del Pla Marshall en el desenvolupament d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Tampoc la independència del banc central alemany, deguda a la influència dels Estats Units, no va ser, potser, tan decisiva. Ni la constitució de la República Federal Alemanya, inspirada també pels aliats. Però l'ajuda a Alemanya va existir. A Espanya va passar tot el contrari. Del no-res, patint una dictadura, el conjunt de l'Estat ha arribat als nivells socio-econòmics d'Europa en molt poc temps des de la recuperació de la democràcia. I és veritat que, des de llavors, la Unió Europea, i Alemanya, hi han ajudat molt directament. Ara el debat està, de nou, en aquests termes. A Alemanya se li demana un esforç, que, de fet, li interessa fer des d'un punt de vista egoista, però la situació no avança.

Avui la cancellera Angela Merkel tindrà segurament un altre disgust. Els socialdemòcrates són favorits davant dels conservadors de la CDU en les eleccions de la ciutat-estat de Berlín, que tancaran un any de victòries de l'esquerra en diferents governs regionals. ¿Aquest rebuig és a causa de la crisi, d'una situació insostenible per a la societat alemanya?

La Comissió Europea acaba d'avançar aquesta setmana que Alemanya acabarà l'any amb un creixement del 2,9% del seu PIB, tres dècimes més que en la darrera projecció. ¿Els ciutadans alemanys castiguen, per tant, Merkel per la seva gestió, o per dubtar en excés sobre el seu paper en el si de la UE?

Mitjanes empreses

Diversos economistes, com Raghuram Rajan i Antón Costas, insisteixen en els seus treballs i articles en un fet: Alemanya pot fer més, té marge per estimular la demanda interna i fer d'autèntica locomotora. Les seves virtuts es coneixen i són admirades. La majoria de les seves mitjanes empreses, no tan conegudes, figuren entre les tres empreses més importants del món del seu sector. El periodista alemany Thomas Helfrich, en el seu llibre-entrevista amb l'economista Max Otte, descriu algunes d'aquestes empreses: Dorma, líder mundial en automatismes per a portes; Otto Bock, número 1 en articles ortopèdics; Baader, una de les principals en el negoci de les màquines per a la transformació de peix. Són unes 1.200 empreses de les 2.000 mitjanes empreses que lideren el seu mercat a escala mundial. Però necessiten que algú, a fora, compri els seus productes i, en una previsió d'estancament o de recessió mundials, les coses es podrien complicar també per a Alemanya.

En l'horitzó més immediat es troba Grècia. L'Ecofin, reunit divendres i ahir, ha ajornat fins a l'octubre l'entrega de l'últim tram, 8.000 milions d'euros, del primer pla de rescat. El temps s'acaba i Europa és incapaç d'unificar criteris.

Per a Espanya és vital que l'acord arribi. Els darrers dies, els mercats estan penalitzant més Itàlia, però Espanya pot pagar-ne també les conseqüències. La lliçó d'Alemanya sembla clara. Les ajudes funcionen, i és veritat que els fonaments socials i econòmics de cada país són bàsics. G rècia no és cap exemple, però els grecs van comprar molts productes alemanys!

stats