Publicitat
Publicitat

CRISI UNA NOVA POTÈNCIA

La Xina té el doble d'usuaris de la xarxa que els EUA i vol fer servir la versió 6 del protocol d'internet

La lluita per liderar l'alta tecnologia

En una sala de reunions que d'entrada sembla anodina, Wu Jianping està davant d'una paret gegant de vidre esmerilat. Prem un interruptor i el vidre es fa transparent. Ens permet veure el centre de control de la xarxa, imponent i ple de grans pantalles d'ordinador. Les pantalles mostren mapes de la Xina i del món, en els quals s'ubiquen amb precisió els enllaços IPv6 xinesos, la propera generació d'internet. La Xina ja té gairebé el doble d'usuaris d'internet que els EUA, i Wu, informàtic i director de la Xarxa Xinesa d'Educació i Recerca, assenyala que el seu país avança més de pressa que qualsevol altre per fer servir el nou protocol. L'IPv6 ofereix característiques avançades de seguretat i opcions de privacitat, però sobretot facilita moltes més adreces IP, l'oferta de les quals a la xarxa actual (IPv4) està quasi esgotada. "Als EUA, n'hi ha que creuen que no és urgent, però nosaltres pensem que sí", diu Wu.

Si el futur d'internet ja és a la Xina, ¿també és en aquest país el futur de la informàtica?

Molts experts nord-americans diuen que és molt possible. Gràcies a la gran disponibilitat de mà d'obra barata, la Xina s'ha convertit en el principal fabricant mundial d'ordinadors i el principal consumidor de productes electrònics. Ara, diuen aquests experts, l'auge de la seva economia i la seva creixent infraestructura tecnològica poden situar-la a l'avantguarda de la pròxima generació de la informàtica. La Xina s'esforça per posar els fonaments per a l'aparició d'empreses xineses innovadores i per remodelar el panorama tecnològic fent alguna cosa més que fabricar els ordinadors de sobretaula de tot el món.

La innovació s'accelera

"Quan vaig anar a la Xina per primera vegada, el 1978, vaig veure treballadors que enfilaven memòries d'ordinador amb agulles de cosir", diu Patrick J. McGovern, fundador de l'International Data Group, una de les primeres companyies que van invertir en Tencent Holdings, una de les de les empreses xineses que més han triomfat a internet. "Ara, la innovació s'accelera i, en el futur, les patents de telèfons intel·ligents i tauletes seran d'origen xinès".

Des de fa sis dècades, els EUA han marcat el ritme i la trajectòria de la informàtica i les comunicacions modernes. I durant més d'una generació, Silicon Valley ha estat el centre de la innovació. Probablement, el desafiament més seriós per a l'hegemonia de Silicon Valley va arribar a finals del 1980 per part del Japó, fins que la seva economia es va esfondrar. Avui la Xina planteja un tipus de desafiament molt diferent. Mentre que les exportacions van ser el primer motor de l'economia japonesa, la Xina tindrà aviat el mercat intern més gran del món per al comerç electrònic i la informàtica.

El món es va adonar de la potència tecnològica xinesa a finals del 2010, quan un supercomputador xinès, el Tianhe-1A, va esdevenir aviat el més ràpid del món. Posteriorment, l'octubre passat, un altre supercomputador xinès, el Sunway Bluelight MPP, va trencar la barrera del milió de milions d'operacions per segon i es va situar entre els 20 ordinadors més ràpids del món. Aquesta màquina ha resultat sorprenent a Occident. No sols es basa en un microprocessador de fabricació xinesa, sinó que ha representat un avenç considerable per funcionar amb baix consum d'energia.

"Això és el que les empreses xineses han de fer", afirma Hu Weiwu, professor de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, que és el dissenyador d'una altra branca xinesa de xips de microprocessadors. "Podem enviar una nau espacial a l'espai. Podem dissenyar ordinadors d'alt rendiment".

Obstacles per a l'hegemonia

Però els esforços de la Xina per assolir l'hegemonia topen amb alguns obstacles. El país no ha complert el compromís adquirit fa una dècada de construir la principal indústria de semiconductors del món, i segueix important una gran quantitat de microxips per als productes que fabrica. Les seves millors fàbriques de xips van entre dues i tres generacions endarrerides respecte a líders mundials, com Intel o TSMC.

És possible que el gran problema de la Xina sigui l'excessiu control governamental. I potser la innovació xinesa també es veu limitada per la relativa manca de protecció de la propietat intel·lectual, que desanima els emprenedors.

Els experts nord-americans observen una veritable innovació en empreses com Foxconn, la fàbrica taiwanesa -molt activa a la Xina continental- que s'ha encarregat de la major part de les tasques de muntatge d'Apple. "La profunda integració de recerca i cultura del disseny informàtic permet a una empresa com Foxconn fer coses que no hauria fet mai pel seu compte", diu. "Hem combinat els millors pensadors nord-americans amb els millors fabricants del món".

El que fa por als competidors és que han començat a sorgir de la Xina onades de fantàstics enginyers i programadors, que guanyen concursos internacionals i comencen a dominar els millors programes d'enginyeria nord-americans. La universitat californiana de Berkeley està a punt d'anunciar un acord per crear un campus d'enginyeria a Xangai, i ha disparat les alarmes sobre la transferència de tecnologia d'una de les millors facultats d'enginyeria nord-americanes.

S'ha parlat dels informàtics "repatriats", sobretot d'Andrew Chi-Chih Yao, que va deixar Princeton per fundar un institut a la Universitat de Tsingtao, a Pequín, que ja ha fet grans avenços en teoria del joc i seguretat informàtica.

I no hi ha dubte que l'estructura de la indústria xinesa s'orienta cada vegada més a la innovació. Aquest estiu Dieter Ernst, membre de l'East-West Center, va declarar davant d'una comissió del Congrés que els xinesos havien superat Corea del Sud i Europa en nombre de patents i estaven a punt d'atrapar els EUA i el Japó.

Semblances amb Silicon Valley

Els investigadors del programa Stanford Regions of Innovation and Entrepreneurship han fet fa poc un estudi de l'activitat de 769 empreses que han invertit en 2.203 empreses xineses i hi han trobat semblances amb Silicon Valley: "Hi ha uns líders i també hi ha unes empreses que han creat caps de pont d'èxit i poder", diu Marguerite Gong Hancock, professora de la Graduate School of Business de Stanford, que ha dirigit l'estudi. "Són les mateixes empreses que van triomfar a Silicon Valley i que han trasplantat els seus coneixements a la Xina", afegeix.

I, alhora, hi ha un consens generalitzat que els empresaris xinesos tenen una cultura d'addicció a la feina única al món.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT