Els lobis actuen més al Congrés que al Parlament
Els tràmits parlamentaris per tirar endavant qualsevol llei sempre són seguits de prop per les parts implicades. Els grups de pressió, però, són molt més visibles al Congrés que no pas al Parlament català.
Barcelona.Ni a Catalunya ni a Espanya els lobis estan regulats, però existeixen i fan la seva feina. I de quina manera. Totes les fonts consultades coincideixen a assegurar que, en el tràmit de qualsevol llei, tant els passadissos del Congrés dels Diputats com els hotels de la vora bullen de reunions i trobades, més o menys volgudes, més o menys casuals, entre polítics i grups de pressió. "Al Parlament el moviment és menys intens que a Madrid, on els lobis tenen força i preponderància, però és evident que aquí també existeixen", assegura Joan Herrera, president del grup parlamentari d'ICV i diputat al Congrés fins al 2010.
El procés que fan servir els lobis és el mateix a tot arreu: quan s'està tramitant una llei, tots els grups afectats, tant per a bé com per a mal, s'apropen als diputats encarregats de tirar-la endavant. Hi ha qui, com Manuel Milián Mestre, exdiputat del PP al Congrés i col·laborador habitual en mitjans de comunicació, considera que aquest procés, com que no es fa de manera pública i transparent, pot provocar "confusions, equívocs i, fins i tot, desembocar en casos de corrupció". És per això que advoca, com Carles Campuzano, diputat de CiU a Madrid, per una legislació de les tasques dels grups de pressió a l'estil europeu o nord-americà.
"Per què no hem de fer públic que una empresa pressiona perquè es construeixi una autopista en un determinat emplaçament?", es pregunta Milián Mestre. Campuzano és partidari de fer pública l'anomenada "petjada legislativa": que la gent tingui accés a saber amb qui s'han vist els diputats al llarg del desenvolupament d'una determinada llei. "Jo ho intento fer a Twitter, sempre que tinc una reunió, com és el cas d'aquests dies, per tramitar el projecte de llei de residus", assegura el diputat de CiU, un dels grups del Congrés que els lobis -segons asseguren els seus adversaris polítics- van a buscar en més ocasions, especialment pel seu paper de partit frontissa a Madrid.
Diners pel mig?
La pregunta en l'aire, sabuda l'existència dels lobis -malgrat que Joan Herrera recordi que, en una ocasió, parlant de l'assumpte, Josep Antoni Duran i Lleida li va dir que "veia moltes pel·lícules de Hollywood"-, és si els grups de pressió ofereixen diners per aconseguir un canvi de postura d'un diputat pel que fa a una llei determinada. Totes les fonts consultades neguen haver rebut propostes en aquest sentit, i Campuzano apunta que "hi ha menys fantasmes del que diuen". Això no impedeix, però, que el mateix diputat admeti que "atenen" tothom que estigui implicat en el procés de confecció d'una llei. "Sempre hi ha interessos legítims; dir que els lobis són dolents és ridícul, simplement tenen interessos diferents", afirma Campuzano.
Els lobis no només tenen interessos diferents, sinó que també tenen maneres de procedir diferents. Josep Rull, secretari tercer de la mesa i diputat de CiU, ho exemplifica amb la tasca que van fer els pro taurins i els antitaurins l'estiu passat, quan es va votar a la cambra la iniciativa legislativa popular (ILP) que proposava prohibir les curses de braus a Catalunya. Rull assegura que els antitaurins van dur a terme una estratègia més general, basada a enviar documentació als grups parlamentaris i sense donar gaire importància a la relació personal amb els diputats de CiU que, en haver-hi llibertat de vot, eren els qui tenien la clau de la votació. "Hi va haver reunions amb la direcció del grup, de la qual jo formava part, però no va ser la tònica general", afirma el diputat.
Els pro taurins, en canvi, sí que van anar diputat a diputat, amb reunions i dinars pel mig, per aconseguir arrencar vots contraris a la prohibició. La jugada no els va sortir bé, ja que el Parlament va donar suport a la ILP, però mostra les formes de pressionar i incidir en la direcció del vot que tenen els diferents lobis. N'hi ha, com expliquen fonts parlamentàries del PSOE, que defensen els seus interessos per mitjà de despatxos d'advocats, alguns dels quals representen més d'un grup de pressió. "També hi ha diaris que semblen fets amb els arguments dels lobis, i també poden tenir incidència en polítics", asseguren les mateixes fonts.
En tot cas, no s'ha d'equiparar automàticament lobi amb interessos de l'empresa privada. "Tant lobi és el Foro Nuclear com Greenpeace", apunta Carles Campuzano. Una afirmació, per cert, compartida per l'ecosocialista Joan Herrera. Pel diputat de CiU, la qüestió és: "Això que discutim, com millora la societat?". Tot un repte per a la professionalitat de la classe política.
