Publicitat
Publicitat

Els Estats Units tenen presència militar en més de 150 països

El preu de ser l'únic exèrcit del món fa tres guerres alhora

"En les guerres entre europeus, en assumptes que només els concerneixen a ells, mai hi hem participat, perquè no correspon a la nostra política", assegurava el president nord-americà James Monroe l'any 1823. La doctrina que portava el seu nom va catapultar l'aïllacionisme en els afers exteriors que no afectessin els interessos dels Estats Units. Aquesta política va predominar durant tot el segle XIX i principis del XX i no es va trencar del tot fins a l'atac de Pearl Harbour.

La crisi econòmica als Estats Units i les costoses guerres a l'Afganistan i a l'Iraq han fet renéixer el principi de no-intervenció entre els ciutadans i els polítics del país. Un 63% dels nord-americans creuen avui que les tropes haurien de marxar de l'Afganistan, mentre que un 57% estan en contra de la participació dels EUA en la revolta de Líbia.

Tot i així, l'aïllacionisme no és una opció per al president Obama, conscient que el país no pot girar l'esquena a desafiaments globals com la lluita contra el terrorisme.

Dit això, els Estats Units estan cansats de ser el guardià del món. Les tropes nord-americanes tenen presència en més de 150 països del món i la seva despesa militar és aproximadament cada any de 523.000 milions d'euros. És el país que més gasta del món i amb diferència, ja que el segon en el rànquing és la Xina amb 268.000 milions d'euros.

L'elevadíssim cost d'una guerra

A més, els deu anys de guerra a l'Afganistan ja han costat als contribuents 918.000 milions d'euros i no s'albira una fi a l'impopular conflicte, tot i que Obama hagi promès la sortida de les tropes per al 2014. Aquestes xifres indignen els ciutadans nord-americans, que consideren que el govern no fa prou per millorar l'economia del país, amb un deute que està pels núvols. L'atur, del 9%, continua sent molt elevat i podria fer perillar la reelecció del president Obama.

La política dels Estats Units, però, no és altruista, sinó que es mou per interessos propis. La seguretat nacional i la situació econòmica del país estan lligades en l'hegemonia dels Estats Units al món. Tot i que en el terreny econòmic està perdent pistonada, el seu exèrcit continua sent el més poderós.

Aquest domini és latent en conflictes com el de Líbia. El president Obama ha assegurat per activa i passiva que els Estats Units tenen un paper secundari a Líbia i que és una coalició de països sota el paraigua de l'OTAN qui lidera l'intervenció.

Però el cert és que les xifres són reveladores: dels gairebé 13.000 soldats que formen part de l'operació, més de 8.500 són nord-americans. D'altra banda, si s'observa el pressupost de l'OTAN, es constata que la primera potència mundial aporta el 75% dels recursos.

També en les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq, que els Estats Units van iniciar amb l'ajuda d'alguns aliats, és qui porta el pes de l'operació.

Amb les presidencials a la vista

El debat del ritme de sortida de l'Afganistan i el traspàs de poder al govern de Kabul s'ha vist afectat pels problemes domèstics del país. Alguns experts temen que un ràpid replegament pugui afectar l'estabilitat d'una zona molt important per a la seguretat dels Estats Units.

D'altres consideren que les tropes nord-americanes estan empantanegades en una guerra sense fi que perjudica l'economia del país. Les eleccions presidencials del 2012 s'acosten i Obama vol centrar-se en els interessos dels nord-americans, ja que només si els millora tindrà l'empenta necessària per obtenir l'esperada reelecció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT