La majoria de competències de l'Estatut estan per traspassar

Barcelona.Des de Catalunya estant, pot fer la sensació que el constant contenciós competencial i de greuges entre la Generalitat i l'Estat ha de figurar entre les principals preocupacions dels executius espanyols. Però el cert és que és una qüestió que no només preocupa poc a Madrid, sinó que a la capital espanyola és una realitat que els arriba llunyana, com un soroll de fons que sovint molesta més que no preocupa. Ho demostra, per exemple, el ritme amb què els diferents governs de l'Estat s'han aplicat en el procés de traspassos de competències derivades de l'Estatut -retallat a Madrid en una feina que va reblar després el Tribunal Constitucional-, entre altres incompliments i deslleialtats en reivindicacions històriques com l'aeroport, el finançament i els nivells d'execució pressupostària. És l'etern memorial de greuges, sempre present en la dialèctica política catalana, però a última fila a Madrid.

Traspassos competencials

10 de 40 en quatre anys

En 27 anys, l'Estat no va acabar de transferir mai totes les competències de l'Estatut del 1979. I en els primers quatre anys de vigència de l'Estatut del 2006, el tripartit va tancar una quarta part dels traspassos previstos (10 de 40), i la meitat de manera "incompleta", a criteri de l'actual Govern, com en el cas del servei ferroviari de Rodalies. Hi ha altres casos d'incompliments de transferències clamorosos que signifiquen un tracte discriminatori per a Catalunya. N'és un exponent l'etern traspàs congelat de les beques, amb una sentència del Tribunal Constitucional que ja el 2001 donava la raó a la Generalitat.

Aeroports

Sense model singular

El model de gestió dels aeroports catalans, especialment el del Prat, és un altre dels contenciosos històrics. El 2007 es plasmava la unitat dels agents econòmics i socials catalans en l'acte de l'Iese a favor d'un model de gestió del Prat propi i diferent de la resta d'aeroports espanyols. La proposta anava en la línia d'extreure tot el potencial del Prat i desfer-se així de la llosa que representen unes regles de joc que prioritzen Barajas com a aeroport internacional de referència d'Espanya i discriminen el Prat. Però l'última proposta del govern espanyol no només no preveu la gestió individualitzada, sinó que ha aconseguit esquerdar la unitat catalana en apostar per la privatització homogeneïtzada dels aeroports, cosa que allunya del consens a les grans companyies empresarials del país interessades a gestionar-los. I d'altra banda, aquesta proposta relega la Generalitat a un paper d'observador i vigilant. S'esvaeix així una vegada més -després que caigués de l'Estatut del Parlament en ser retallat a Madrid- la possibilitat que el Prat sigui gestionat per un consorci amb majoria determinant de les administracions públiques catalanes.

Finançament

Sense fons de competitivitat

El model de finançament pactat el 2009 -amb dos anys de retard segons el previst per l'Estatut- havia de suposar un alleujament econòmic per a la Generalitat. Però les adversitats de la crisi l'han despullat abans d'hora. Hi ha contribuït el que el conjunt del catalanisme ha considerat una deslleialtat més de l'Estat a l'hora d'aplicar el model i negar l'avançament aquest 2011 del pagament dels famosos 1.450 milions del fons de competitivitat, previst per a les comunitats de règim comú que, com Catalunya, les Balears i el País Valencià, més contribueixen a la solidaritat.

Execució pressupostària

Compromisos incomplerts

Un altre dels greuges històrics de l'Estat amb Catalunya ha estat el nivell d'execució dels pressupostos d'inversions en infraestructures a Catalunya. Segons dades del departament d'Economia de la Generalitat, l'Estat ha deixat d'executar entre un 11% i un 25% de les inversions previstes en infraestructures entre el 2001 i el 2009.