Les males eleccions de Medvédev
El fràgil lideratge de Dmitri Medvédev es debilita a mesura que s'acosta el moment en què Vladímir Putin tornarà al Kremlin amb un mandat de sis anys com a cap d'estat. Això està previst a partir del 4 de març del 2012, dia de les eleccions presidencials, les eleccions de Putin. Les eleccions de Medvédev són les parlamentàries del 4 de desembre, en què s'espera el triomf de la llista nacional del partit Rússia Unida, encapçalat per l'encara president. Una majoria que hauria de ser gairebé plebiscitària, com les de Putin.
Tot sembla dat i beneït, però si es queda només a un pam de la majoria absoluta, a Medvédev se li començaria a escurçar la distància cap als llimbs d'inferència o de desinterès on sembla que el volen precipitar els sectors més obscurs del règim, que sempre han vist en el president un entrebanc per als seus interessos.
Les eleccions parlamentàries van començar a assetjar Medvédev, més que no pas enlairar-lo, un cop Putin va decidir l'octubre passat aspirar a recuperar un poder que, de fet, mai no ha deixat de tenir.
I cal preguntar-se si arribarà el dia de la primavera del 2012 en què Medvédev serà nomenat primer ministre per Putin. Perquè tot i que l'encara president de Rússia ha fet de policia bo en l'intercanvi de papers, costa creure que es prestarà a fer tots els de l'auca. Que hagi estat obedient no vol dir que renunciï als projectes de modernització que va prometre.
Un Silicon Valley rus
El seu somni -exposat a Obama en una hamburgueseria de Washington- és fer del Centre d'Innovació de Skólkovo, el Silicon Valley rus. A més, voldria treure Rússia de la llista de països corruptes del Banc Mundial. I a mitjà termini, Medvédev aspira a rebaixar el pes del gas i del petroli en l'economia russa. Un objectiu que entra en conflicte amb els interessos del putinisme més recalcitrant -al qual abans em referia- instal·lat en empreses com ara Gazprom i Rosneft. Però a més a més d'aquesta fricció cantada, no és gens descartable que els anhels modernitzadors de Dmitri Medevédev quedin evaporats en topar amb els somnis de grandesa de Vladímir Putin.
"L'avenir comença avui". Aquest és el títol que Putin va posar a l'article que el 4 d'octubre publicava en el diari governamental Izvestia i en el qual anunciava la creació, a efectes de l'1 de gener del 2012, d'un mercat comú entre Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan. L'embrió d'una futura Unió Euroasiàtica que integraria la majoria de repúbliques de l'antiga URSS. El que la CEI -la Comunitat d'Estats Independents- va deixar a mig fer.
Noms de reserva
En el somni de Putin, formulat des d'una percepció de Rússia que mira cap a l'Àsia, la modernització europeïtzadora de Medvédev tindria assignat un espai retòric més que efectiu. A Medvédev només li queda, doncs, agafar-ho o deixar-ho. Si marxa hi hauria algun rebombori, però Putin té noms de reserva que comencen a sonar fort al partit Rússia Unida.
El més cotitzat és el del nacionalista Dmitri Rogozin, ambaixador de Rússia a l'OTAN. I un altre nom inquietant per no perdre de vista és el cap de l'administració presidencial, Vladislav Surkov: l'ideòleg de Putin aparentment al servei de Medvédev. Ni més ni menys.
