La manta curta del líder d'Unió

Duran no enganya. En vista de les enquestes i de la magnitud de la marea blava del PP, també a Catalunya, el líder d'Unió és pràctic i pensa només a mantenir per a CiU la condició de segona força a les generals a Catalunya. I per fer-ho necessita que part del vot descontent amb Zapatero el voti a ell i no a Rajoy. Per això està desoint les veus dels de l'ala sobiranista de CDC, que passat el debat constitucional creien que, per fi, el seu home a Madrid havia entès allò del "partit nacional" i que aniria a la capital de l'Estat a confrontar i no tindria cap més maldecap que el pacte fiscal. Però el candidat aprofita la seva àmplia autonomia. Té una altra estratègia i no estaria còmode en una campanya que li fes passar la ratlla de l'autonomisme exigent que resol "a la catalana" els problemes d'Espanya. Però ja se sap, una campanya sense ambigüitat calculada és una manta curta: si et tapes el cap et destapes els peus. O el que és el mateix, pot allunyar l'electorat sobiranista -gens menyspreable numèricament-. L'ambigüitat sempre els havia funcionat. Que ho pregunti a Pujol.