MadridEls últims dies del zapaterisme a la Moncloa han de servir per deixar encarrilat el procés de pau a Euskadi. Això hauria de passar per incorporar els sectors de l'esquerra abertzale il·legalitzada a la vida democràtica. No serà fàcil. Com escrivia Terenci, és complicat tenir agafat un llop per les orelles perquè no pots retenir-lo gaire temps però tampoc saps com deixar-lo anar. Aquest és el repte del president espanyol, atrapat entre la contundència que li exigeix el PP i el clam de la majoria de la societat basca, convençuda que ara va de debò i que reclama coratge als polítics.
El Partit Nacionalista Basc, soci estable del PSOE al Congrés dels diputats i pal de paller a Euskadi, va alertar Zapatero que la impugnació de Bildu -la marca abertzale que lidera Eusko Alkartasuna- pot acabar trencant l'acord que mantenen a Madrid. Ho va dir ben clar, com a acostuma a fer-ho, el president del partit Iñigo Urkullu:"El PNB no pot entendre que no s'aprofiti el temps ni l'estabilitat per avançar en la normalització política d'Euskadi". Sap que els seus vots són claus per aprovar les reformes i els pressupostos de l'Estat i per això exigeix un gir en la política actual de mà dura contra l'esquerra abertzale. Per Urkullu, a Zapatero li ha faltat audàcia i s'ha deixat arrossegar pel vicepresident i ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que vol blindar-se el futur com a "suposat candidat" socialista a la Moncloa l'any que ve.
La paella pel mànec
El toc d'alerta del PNB pot posar entre les cordes els últims dies del mandat de ZP, que va trobar en els nacionalistes bascos el flotador per surar en el pitjors mesos de la crisi. El grup que a Madrid lidera Josu Erkoreka es va mullar a favor de les reformes estructurals i dels pressupostos del 2011 a canvi d'un suculent paquet de traspassos, entre el quals hi havia les polítiques actives d'ocupació i uns 120 milions en inversions. Ara el futur del mapa polític basc podria fer trontollar la salut d'aquest acord per al que queda de lesgislatura i, sobretot, fa créixer els dubtes sobre els suports polítics als últims comptes de José Luis Rodríguez Zapatero, els del 2012.
Si l'últimàtum d'Urkullu és ferm i es manté fins al final, l'escenari es complica per al PSOE. Tal com estan les coses, difícilment pot comptar amb un aval estable de Convergència i Unió, que manté el pols obert amb el govern espanyol per quadrar el dèficit de la Generalitat i cobrar els 1.450 milions del fons de competitivitat que Elena Salgado els nega. Per tant, l'executiu de Madrid es veuria abocat a prorrogar els pressupostos en un any electoral i assumir el missatge, gens esperançador, de debilitat que la situació traslladaria als mercats internacionals.
El PNB va posar sobre la taula ahir les cartes per evitar aquest escenari de crisi, però el procés d'impugnació de Bildu ja està en marxa. Abans de diumenge el Tribunal Suprem ha de decidir quantes llistes prohibeix. L'Advocacia de l'Estat les va vetar totes de manera preventiva i la Junta Electoral va suspendre ahir l'entrega del cens a la coalició fins que el tribunal no resolgui aquest cap de setmana. Bildu ha convocat els altres partits bascos a concentrar-se el dia 3 de maig per condemnar les impugnacions.
Una setmana abans que comenci la campanya per a les municipals, el PNB té clar que no vol quedar al marge del sentiment d'una bona part de la societat basca. El gruix de la militància penebista aposta per la presència dels abertzales a les urnes i, a més, la direcció del partit tem que la prohibició doni ales al "victimisme" als sectors de l'antiga Batasuna. Tàcticament, la seva presència els fa perdre l'hegemonia nacionalista, però alhora els pot beneficiar per evitar pactes entre el PSE i el PP a les institucions.
La clau del futur del mapa polític basc és a Madrid i la té ZP.
