MÓN ÀRAB LES REVOLTES
Crònica 23/02/2011

El camp marroquí se suma a les ciutats i també vol canvis

Cristian Segura Fotografia: Pere Tordera
2 min
El camp marroquí  se suma a les ciutats i també vol canvis

ENVIATS ESPECIALS A RABATMustafa Essebaiy pensa en el doctorat en relacions internacionals que va deixar pendent a la Universitat de Barcelona mentre ven estris per al bestiar al mercat de Khemisset. Essebaiy es desplaça cada dimarts a aquest municipi, a 100 km de Rabat. Fa tres anys era estudiant i agent per a la integració social de magribins a Barcelona. Per feinejar al camp vesteix amb l'uniforme d'una empresa de seguretat espanyola en què havia fet de guàrdia nocturn. Molts altres venedors continuen portant els uniformes de les empreses espanyoles en què havien estat empleats. La crisi econòmica els ha retornat al seu poble natal per treballar al camp.

Essebaiy també és activista polític: alliçona els seus veïns i companys de feina sobre els seus drets, sobretot els explica que cal invertir el seu esforç i recursos a millorar el país i no pensar a emigrar. "Al Marroc no passem gana. Cal que fem un pas endavant, deixar una mentalitat feudal per formar-nos intel·lectualment, per fer una societat més justa". Essebaiy va organitzar una mobilització local el 20 de febrer, la jornada de protestes que es va convocar a tot el país per demanar reformes democràtiques. Essebaiy assegura que les autoritats no impedeixen la seva tasca política "mentre no surti dels límits de la llei. Per sort, al Marroc cada vegada hi ha més llibertat". Per Essebaiy, l'objectiu ha de ser fer net en el món polític, "aspirar a un nou sistema dins un estat monàrquic". Ell i els seus companys desacrediten la credibilitat dels partits polítics i confirmen que el respecte pel rei Mohamed VI és total, just el contrari del que succeïa amb el seu pare, Hassan II, quan els partits eren el referent i el rei una bèstia que reprimia qualsevol veu dissonant.

Els greuges del camp

Al camp hi ha moltes raons per fer-la grossa. Els peons en unes vinyes de 200 ha a Khemisset guanyen 50 dírhams per dia -4,4 euros, la meitat del que guanyarien a la ciutat amb qualsevol feina poc qualificada. El quilo de pastanagues, de patates i el litre de llet s'han doblat en un any perquè la demanda supera amb escreix la capacitat de l'oferta. Aicha Lemtouni, agrònoma i fundadora de l'escola de negocis ILCS de Rabat, explica que els estudis de nutrició al camp confirmen que la fam ha desaparegut al Marroc i que el poble exigeix al govern noves millores. Una de les últimes mesures del govern per a les zones és una ajuda escolar de 60 dírhams -5,3 euros- per nen. L'altra, que va entrar en vigor dilluns, és el Consell Econòmic i Social del Marroc, en què participen intel·lectuals i acadèmics per assessorar el govern sobretot en la creació de llocs de treball per a joves de l'àmbit rural que s'han quedat fora de l'educació i malviuen sense feina.

Mentrestant, la ciutat evoluciona a un ritme vertiginós. "L'objectiu dels meus alumnes és fer-se rics molt de pressa. Molts, si poguessin, comprarien el títol i prou. Però de la mateixa manera veuen que el seu entorn no són només diners, que el poble demana canvis democràtics. I això és imparable. El Marroc fa temps que sap que no hi ha alternativa a la democràcia. En això som un exemple per als països veïns".

Un taxi porta la gent al mercat, on el preu dels aliments s'ha doblat en un any.

stats