Crònica 16/02/2011

Els mediadors es proposen "enriquir" el diàleg polític

D.g.
2 min
Currin ha mediat en els conflictes d'Irlanda del Nord i Sud-àfrica.

BilbaoEls mitjancers internacionals de l'advocat sud-africà Brian Currin pretenen impulsar un seguit de mesures que "generin confiança", com la legalització de Sortu, el nou partit de l'esquerra abertzale, o la modificació de la dispersió penitenciària que s'aplica als presos d'ETA des de fa gairebé tres dècades. Després de reunir-se per primera vegada a Euskadi, l'anomenat Grup Internacional de Contacte va exposar ahir a Bilbao els objectius del seu mandat. Els cinc experts internacionals -Sylvia Casale, Pierre Hazan, Raymond Kendall, Nuala O'Loan i Alberto Spektorowski- intentaran durant els pròxims mesos encarrilar un futur procés de pau a Euskadi i, per aconseguir-ho, es proposen "enriquir" i "facilitar" el diàleg polític entre les formacions basques.

El mes que ve tenen previst mantenir una nova trobada, mentrestant Currin i els seus col·laboradors han obert una web -icgbasque.org- des de la qual volen mantenir informats els ciutadans de les seves gestions. El govern de Vitòria no considera necessaris els serveis d'aquests mitjancers perquè "no aporten cap valor afegit". La seva portaveu, Idoia Mendia, creu que la societat, els partits i les institucions basques "són prou madures per decidir per elles mateixes el futur d'Euskadi a través del diàleg i dels acords necessaris". Amb tot, la consellera ha assenyalat que si els mitjancers "han vingut per buscar el final d'ETA, el govern els desitja molta sort".

Basagoiti, sense miraments

Més crític s'ha mostrat el president dels populars bascos, per qui "Currin i la seva banda són uns aprofitats i uns mercenaris de processos que no saben ni situar Euskadi en el mapa". Antonio Basagoiti ha demanat a les personalitats del Grup de Contacte Internacional que "deixin de molestar i que si s'avorreixen col·leccionin insectes o es busquin un conflicte autèntic, on hi hagi una guerra entre dues parts i amb víctimes en els dos bàndols. I aquest -conclou Basagoiti- no és el cas del País Basc".

stats