La meitat dels arquitectes estan A l'atur o han canviat de sector
La crisi de la construcció ha obligat els arquitectes a diversificar la feina i a treballar en xarxa. Això els que poden, perquè la meitat estan a l'atur o treballen en altres camps.
Barcelona.Fa deu anys els arquitectes sortien de la carrera amb feina assegurada. Ara, amb una mica de sort, podran treballar en algun camp relacionat amb l'arquitectura, però és poc probable que es puguin dedicar a construir edificis. La crisi de la construcció ha colpejat amb força aquests professionals. Gairebé la meitat dels arquitectes o estan a l'atur (32%) o no treballen d'acord amb la seva formació (14%), segons un estudi del Sindicat d'Arquitectes. I els que encara es mantenen en actiu són una generació d'arquitectes obligats a reinventar-se i a obrir-se a altres sectors. La majoria de despatxos han hagut de reduir mides i prescindir de molts professionals. O, fins i tot, tancar.
L'evolució natural de tot arquitecte era treballar per a altres fins a tenir prou projectes per muntar un despatx per compte propi, però la crisi ha frenat molts projectes professionals i, de retruc, vitals.
És el cas de la Marta, una arquitecta de 34 anys que prefereix mantenir-se en l'anonimat. "És precària però almenys tinc feina i no la vull perdre", diu. Fa tretze anys que treballa al mateix despatx. Hi va entrar com a estudiant. Més d'una dècada després hi continua sense contracte, cobrant per hores i amb sou de delineant. És una falsa autònoma, una figura molt freqüent dins de la professió. És a dir, arquitectes que fan jornades laborals senceres en un mateix lloc sense ser assalariats. La Marta ja ha signat un parell de projectes propis: un edifici d'habitatges i un d'oficines. A aquestes altures es veia combinant els projectes del despatx amb altres pel seu compte. "A aquesta edat ja m'imaginava establerta. M'havia situat una mica i tenia perspectives. I ara no sé si el mes que ve tindré feina", reconeix aquesta arquitecta lleidatana.
Això condiciona altres projectes, com el de tenir fills. "Estic en una fase que fins i tot he avorrit l'arquitectura". Se sent estafada. A la precarietat laboral s'hi suma el desencís de tota una generació que se suposava que havia de viure més bé que els seus pares."Ens van enganyar. Som una generació que hem estudiat molt. Som arquitectes, enginyers i advocats però tots estem fent feinetes mal pagades". La situació no és exclusiva dels arquitectes. "Els vuit-cents euristes són el pa nostre de cada dia", assegura Jesús del Hoyo, degà del Col·legi de Dissenyadors Gràfics de Catalunya.
Canvi de model
La precarietat laboral entre els arquitectes sempre ha existit. Però en canvi, el mite era el d'un professional liberal, glamurós i amb alt poder adquisitiu. La realitat és una altra: falsos autònoms i delineants de luxe. La crisi ho ha agreujat. "La gent ja no es queixa de no tenir contracte, sinó de no tenir feina. És precari però s'ha acceptat", diu Iris Moyés, presidenta de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya.
A tot això s'hi ha de sumar un excés d'arquitectes. En sobren. Les facultats d'arquitectura han passat de dues a vuit i no hi ha feina per a tots. Però els llicenciats encara tenen una llarga carrera al davant i estan a temps d'adaptar-se a les necessitats del mercat. La professió d'arquitecte està en plena transformació. Segons un estudi del Col·legi d'Arquitectes, el 65% dels col·legiats no han treballat en cap edifici nou des que ha començat l'any. Els que sobreviuen han de diversificar la feina i treballar en xarxa. "L'arquitectura ha estat sempre una professió molt tancada en si mateixa i ara s'ha d'obrir a les noves demandes del mercat", assenyala la sociòloga Paula Caballero, autora de la tesina Arquitectes: redefinint la professió.
Els arquitectes poden fer molt més que construir edificis. I ara ha arribat el moment de reivindicar-ho. "L'arquitecte és molt creatiu i versàtil i té una formació molt àmplia. Servim per a moltes coses que potser no són pròpiament arquitectura però en les quals la nostra formació és útil", diu Iris Moyés. Les noves sortides professionals són la rehabilitació, el disseny, les energies renovables, la infografia i la docència. El canvi de model també demana una reorganització del treball. El perfil d'arquitecte autònom està obsolet. "Estan sorgint formes de col·laboració en xarxa en les quals no hi ha un equip fix de treballadors, sinó que s'associen per a projectes determinats", explica Caballero. L'arquitecte Arturo Frediani n'és un exemple, ja que a més del seu estudi també ha format una plataforma de col·laboració amb un altre arquitecte i amb un editor. Feina en equip. Ara també està més a sobre de totes les fases del procés. La crisi està accelerant la transformació de la professió. Però el canvi ha d'anar de la mà de la universitat. "A la facultat et diuen que l'objectiu final és muntar un despatx i fer edificis. I quan això no es així, frustra", assenyala Iris Moyés. "Per això hem de reivindicar el nostre valor", conclou aquesta arquitecta.
