Publicitat
Publicitat

El dia que Zapatero fa l'últim ajust de govern, els mercats castiguen els països perifèrics davant de la indecisió de la UE

Els mercats acorralen Espanya

El deute espanyol i l'italià van rebre ahir tota la fúria dels mercats financers. El mateix president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va demanar una "resposta europea" per frenar l'especulació.

Dia negre per a la perifèria europea. De nou, els mercats van atacar ahir les primes de risc (el diferencial que es paga per sobre dels bons alemanys a 10 anys) dels deutes sobirans de Grècia, Portugal i Espanya, amb l'última incorporació d'Itàlia. Aquest últim país, amb un nivell d'endeutament d'un 120% sobre el PIB, va concentrar les principals tensions, fins al punt que el president italià, Giorgio Napolitano, va cridar a la "unitat nacional" per superar la crisi. El sobrecost del deute d'aquest país va arribar als 306 punts.

Però el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, també va aprofitar la remodelació del seu govern per demanar a la Comissió Europea (CE) que aclareixi d'una vegada el paper de la banca en el rescat grec, l'inici de tots els problemes recents a l'eurozona. Aquest prec es produïa perquè el diferencial de risc espanyol polvoritzava tots els rècords des de la instauració de l'euro el 1999. És a dir, la prima de risc va escalar fins a la punta de 342 punts bàsics i va tancar una mica per sota, a gairebé 340 punts (339,8), o el que és el mateix: el tipus d'interès dels bons a 10 anys va arribar al topall del 6,03%.

Mentre això passava, els ministres d'Economia de la zona euro es van reunir a Brussel·les per tractar les condicions del segon rescat grec, tot i que al tancament d'aquesta edició encara no hi havia cap acord concret. Amb tot, hi va haver declaracions d'ànim per vèncer els atacs especuladors dels mercats. "Itàlia està en el bon camí, no tinc cap dubte que prendrà les decisions correctes", va dir el ministre alemany, Wolfang Schäuble.

El paper dels bancs

Les divergències principals entre països es deuen al paper que han de tenir els bancs en el paquet d'ajuda. Tot i les peticions del president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, de tancar "tan aviat com sigui possible" aquest segon rescat, la ministra espanyola, Elena Salgado, va deixar clar a l'entrada de la reunió que no era "realista" esperar trobar-hi una solució durant la jornada. No obstant, va assegurar que els ministres faran "tot el que sigui possible per garantir l'estabilitat de l'euro" i "donar una imatge de fermesa i unitat" als mercats. Precisament això, "un missatge fort i clar" a favor de l'estabilitat de la moneda única, és el que va demanar el ministre grec, Evangelos Venizelos, als seus homòlegs.

Cal tenir en compte que diversos estats necessiten el vistiplau dels seus respectius parlaments abans de poder fer efectiva la seva contribució al rescat, la qual cosa en retardarà l'aprovació fins al setembre, quan moltes cambres legislatives europees reprendran l'activitat després del recés estival.

Els governs europeus no es posen d'acord en les condicions de l'ajuda a Grècia, que alguns països reclamen que compti amb la participació dels bancs. Alemanya ha estat el que més ha insistit en la idea que els bancs han de finançar part del paquet, per la qual cosa compta amb el suport francès, que ha proposat que, en els pròxims tres anys, les entitats que tinguin títols de deute grec reinverteixin un 70% dels diners que n'obtinguin en nous bons. Aquesta participació de la indústria financera, però, hauria de ser purament voluntària, ja que si fos obligatòria implicaria una suspensió de pagaments de l'Estat grec.

La participació bancària no agrada ni al sector financer ni a alguns països, com Espanya. L'agència de ràting Standard & Poor's va indicar la setmana passada que consideraria com un "impagament efectiu" de Grècia qualsevol entrada de capital privat en el rescat, per molt voluntària que fos, i va rebutjar un ajornament de set anys en els pagaments del deute grec, una idea alternativa proposada per Alemanya. Per la seva banda, Salgado va recordar ahir que ella mateixa ja havia advertit dels perills d'una participació privada en un segon paquet d'ajuda pels dubtes que generaria en els mercats. Malgrat això, la ministra va elogiar el paper d'Alemanya en la crisi. "Cal confiar que Alemanya també està fent tot el que pot per garantir l'estabilitat de la zona euro", va declarar. Amb tot, avancen les idees que un segon rescat grec serà un pedaç. Així ho va afirmar ahir a Barcelona la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa: "Grècia no necessita un rescat, sinó un Pla Marshall". D'aquesta forma, només es guanyarà una mica de temps, va afegir.

Reunió d'urgència

Malgrat tot, la UE, el govern grec i els bancs fa setmanes que es reuneixen sense obtenir resultats. Per desencallar la negociació, just abans de la reunió de l'Eurogrup, el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn; el president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, i el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, van dinar amb Barroso i el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, que els havia convocat d'urgència.

També hi van assistir representants italians. Tot i que no es va reconèixer oficialment, els màxims responsables europeus van tractar la situació desencadenada a Itàlia i el possible contagi a altres països.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT