Els mercats ataquen el deute espanyol
Els pressupostos de l'Estat no agraden gens als mercats financers. Mentre el principal termòmetre, la prima de risc, puja fins als 390 punts, el Tresor tornar a pagar més per col·locar deute.
BERLÍN / BRUSSEL·LES.Torna la pressió financera al deute espanyol. La prima de risc ha pujat a poc a poc durant les últimes setmanes, però ahir va escalar de cop 25 punts, fins a situar-se als 390, els nivells del novembre de l'any passat. La rendibilitat del bo, que mesura el sobrecost que es paga respecte a Alemanya, va arribar al 5,69%. Els inversors dubten de la capacitat del govern central espanyol per millorar la situació econòmica, especialment després de la presentació dels pressupostos dimarts. Els analistes no veuen clar l'equilibri entre l'austeritat i el creixement dels comptes pressupostaris.
La segona prova d'aquest nerviosisme va ser l'evolució de la subhasta de deute feta ahir. El Tresor va col·locar 2.589 milions en bons de diferents venciments, amb encariments del tipus d'interès que van arribar gairebé a un punt sobre l'última emissió. De fet, ahir es va tallar una sèrie de més de 12 subhastes seguides que havien marcat un abaratiment del cost del diner per a l'Estat. A més, la subhasta es va saldar en el seu tram inferior, amb poca demanda per part dels inversors.
Liquiditat suficient
Amb tot, fonts del ministeri d'Economia que cita l'agència Efe van assegurar que el Tresor compta amb liquiditat suficient, i que no necessita pagar més per col·locar més deute. Les arques espanyoles ja han cobert el 47% de les seves necessitats de finançament d'enguany, cosa que vol dir que han captat 57.500 milions d'euros. La tercera mostra del refredament dels mercats va ser l'evolució de la borsa. L'Íbex va caure ahir un 2,09%, a nivells del setembre i apropant-se als mínims del març del 2009.
El Banc Central Europeu (BCE) també va aportar la seva dosi de pessimisme i va intensificar la seva pressió als governs de l'eurozona. Qüestionat per la punxada de la subhasta del tresor públic espanyol, el president del BCE, Mario Draghi, va justificar que "els recents esdeveniments són un exemple que els mercats esperen reformes i demanen als governs que les apliquin". En aquest sentit, el màxim guardià de l'euro va insistir en la necessitat de portar a terme importants reformes en els mercats laborals dels països en què, com Espanya, hi ha una marcada dualitat entre els assalariats indefinits i fortament protegits i la borsa de treballadors temporals, principalment entre els joves.
Draghi va instar els països que han patit grans pèrdues de competitivitat a "extremar els ajustaments salarials" i aplicar mesures de consolidació fiscal aprofitant "la finestra d'oportunitat" que han representat per al sector bancari les dues subhastes de liquiditat a tres anys. La banca no s'ha tornat "addicta" a la barra lliure del BCE, va defensar. El màxim mandatari del BCE va qualificar, amb tot, de "prematur" plantejar-se ara sortir de les mesures contra la crisi del deute. Fora de discussió va estar ahir per al Banc Central modificar els tipus d'interès: es mantenen al mínim històric de l'1%.
Pel que fa a Brussel·les, la Comissió Europea (CE) continua analitzant detalladament els pressupostos espanyols abans de fer-ne una valoració definitiva. "Ens han enviat una quantitat enorme d'informació i encara tardarem uns dies a analitzar-la", assegurava ahir el portaveu europeu d'Economia, Amadeu Altafaj. L'executiu comunitari està analitzant si la despesa i la recaptació prevista s'ajusten a dades realistes que permetin reduir el dèficit públic fins al 5,3% del producte interior brut aquest any.
Per la Comissió Europea, la mesura que ha aixecat més polseguera a Espanya, l'amnistia fiscal, no és el més important dels pressupostos. Tanmateix, Brussel·les va advertir ahir que quan es posa en marxa una amnistia fiscal "no es pot saber amb exactitud quants ingressos addicionals hi haurà".
Dades prudents
Per tant, l'estalvi de 2.500 milions d'euros que preveu recaptar el govern espanyol amb la mesura no és una dada fiable. Tot i aquesta advertència, Altafaj va subratllar que els pressupostos s'han elaborat a partir de dades macroeconòmiques "prudents". És a dir, que el govern de Mariano Rajoy ha previst un escenari poc optimista amb un creixement negatiu de l'economia per a aquest any i un augment de l'atur.
Brussel·les continua pressionant per aplicar "com més aviat millor" les retallades, tot i que l'executiu espanyol ha optat per tramitar els pressupostos per la via ordinària. La Comissió Europea també va reiterar ahir la importància que els governs autonòmics, coresponsables del compliment dels objectius de dèficit, presentin els seus pressupostos urgentment.
