Publicitat
Publicitat

RETALLADES EL DEBAT AUTONÒMIC

L'Íbex cau un 3%, a nivells del març del 2009, i la prima de risc es dispara fins als 434 punts

Els mercats enfonsen Espanya

Les noves retallades anunciades pel govern de Mariano Rajoy no han convençut els mercats. En una altra jornada difícil per a Espanya, ahir la prima de risc es va tornar a disparar i la borsa es va enfonsar.

Europa torna a viure en la més gran incertesa i els inversors tornen a dominar la situació. El país més castigat, però, és Espanya, malgrat totes les reformes anunciades pel govern espanyol que presideix Mariano Rajoy. La falta de credibilitat, les dades negatives de l'economia espanyola i un nerviosisme general generat per la falta d'un pla europeu clar i contundent que redueixi el deute, però que també possibiliti el creixement, van provocar ahir l'enfonsament de les borses europees i una escalada de les primes de risc, principalment la d'Espanya.

L'Íbex va tancar la sessió d'ahir en 7.434 punts: va perdre un 3% i es va situar a nivells del març del 2009. Des que va començar l'any, la borsa espanyola ha perdut un 13,22%. La prima de risc -que mesura la diferència entre el bo espanyol a deu anys i l'alemany- va augmentar 32 punts, fins als 434 punts bàsics. Això vol dir que la rendibilitat del bo espanyol era del 5,9%, per l'1,6% del bo alemany, que continua sent el valor refugi dels inversors.

Aquesta fugida cap endavant de la prima de risc, provocada per la decisió dels inversors de vendre deute espanyol, arriba en un mal moment. El Tresor espanyol ha de fer front aquest mes d'abril a venciments de deute per un import de 23.894 milions d'euros. La cara positiva és que ja ha cobert, en aquest inici d'any, el 47% de les seves necessitats de finançament per a tot el 2012. Per ara la prima de risc no ha arribat al màxim del novembre, els 500 punts, una frontera que es considera prèvia al rescat. Les borses europees també van caure: des de l'1,7% de la de Londres fins al 2,8% de la borsa francesa. I la prima de risc també es va disparar a Itàlia, que va arribar als 400 punts.

Davant d'aquesta situació, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar que Espanya s'hauria "d'evadir" dels mercats i mantenir el camí dibuixat de les reformes estructurals. De Guindos, però, va deixar clar que el control del dèficit "és imprescindible". El ministre es va mostrar convençut que Espanya no necessita un rescat i que les reformes acabaran provocant un efecte positiu en l'economia espanyola. També es va pronunciar el governador del Banc d'Espanya, Miguel Angel Fernández Ordóñez, que va negar que a Frankfurt, on hi ha la seu del Banc Central Europeu, s'estigui afirmant que Espanya necessitarà un rescat. "Ni de lluny", va insistir el governador. El problema és que la reacció del govern espanyol d'anunciar una retallada de fins a 10.000 milions en educació i sanitat, precisament amb l'objectiu de calmar els mercats, ha provocat l'efecte contrari.

El cas és que les receptes poden ser equivocades. L'editorial d'ahir del Financial Times reclamava una agenda europea per afavorir el creixement i assegurava que el "mantra de l'austeritat" pot portar a la misèria, a curt termini, els països perifèrics de la UE com Espanya. L'economista i vicerector de la UB, Gonzalo Bernardos, veu raons polítiques en les reaccions dels mercats. "Està en joc el guanyador de les eleccions presidencials franceses i res s'estabilitzarà fins que no hi hagi un nou president". Per Bernardos, els inversors estan jugant clarament a favor de Nicolas Sarkozy, davant de la agenda del socialista François Hollande, partidari -i aquí la paradoxa- de mesures com les demanades ahir pel Financial Times .

La Comissió Europea, de moment, no reacciona. Ahir va evitar pronunciar-se sobre els pressupostos del govern espanyol perquè encara no ha rebut, segons assegura Brussel·les, els comptes de les comunitats autònomes per a aquest any. El portaveu, Olivier Bailly, va reclamar per enèsima vegada els pressupostos dels governs autonòmics per poder tenir una visió general. Bailly, però, va lloar l'anunci fet pel govern espanyol de reduir la despesa de sanitat i educació en 10.000 milions. De fet, Brussel·les ha pressionat perquè les comunitats autònomes facin més retallades.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT