Publicitat
Publicitat

CRISI, AUSTERITAT I AJUST

El programa econòmic de les autoritats no convenç el mercat, que ha castigat el seu deute a llarg termini

Els mercats tornen a apuntar cap a Portugal

Malgrat tots els esforços dels polítics europeus per aïllar i posar en quarantena l'economia grega, la crisi també afecta durament Portugal. Les autoritats de Lisboa ho neguen, però els inversors preveuen que Portugal serà el següent front que portarà pèrdues als obligacionistes, mentre el país fa mans i mànigues per satisfer les condicions del rescat de 78.000 milions d'euros pactat amb els creditors internacionals el maig de l'any passat.

Encara que la setmana passada una subhasta de deute a curt termini va sortir sense problemes, els preus dels préstecs a llarg termini encara són insosteniblement elevats, i les retallades de despesa en les finances públiques contribueixen a ensorrar Portugal en una de les recessions més profundes del món occidental. Segons les previsions, l'economia portuguesa es contraurà un 3% aquest any, i la taxa d'atur, del 13,6%, és una de les més altes de la zona euro. Quan els creditors tanquin l'acord amb Atenes, "el més probable és que Portugal digui: jo també en vull un com aquest", diu Edward Hugh, economista de Barcelona que ha seguit la crisi del deute a Europa. "Portugal, literalment, no té res més a perdre, a banda d'una part del seu deute", diu.

La coalició portuguesa de govern, de centredreta, que va pujar al poder al juny, insisteix a dir que necessita més que li donin temps que no diners. El primer ministre, Pedro Passos Coelho, va dir la setmana passada que Portugal compliria les condicions acordades al maig, "costi el que costi".

El Fons Monetari Internacional (FMI), juntament amb altres creditors involucrats en les negociacions de pagament del deute a Atenes, volen deixar clar que Grècia no ha d'establir un precedent per a altres economies malmeses.

Alerta per risc d'impagament

"Per a Portugal serà difícil, però estem parlant de xifres diferents i el sistema de recaptació d'impostos de Portugal és molt més eficient", diu Albert Jaeger, delegat de l'FMI a Lisboa. "Al capdavall, el principal avantatge de Portugal és probablement el consens intern, polític i social". Aquest any el deute públic del país és del 112% del PIB, mentre que a Grècia és el 190%, segons dades de l'FMI. Jaeger diu que durant més d'un any Portugal no necessitarà tornar al mercat de deute a llarg termini per buscar finançament. El setembre del 2013, però, Lisboa ha de pagar 9.000 milions de deute. Jaeger afirma que el deute de Portugal és sostenible i que no hi ha la necessitat de negociacions d'emergència entre Lisboa i els obligacionistes privats.

La setmana passada, però, la rendibilitat de la referència dels bons portuguesos a 10 anys es va apropar al 17%, el nivell més alt des de l'entrada a l'euro. Recentment, les permutes d'incompliment sobre el deute portuguès a cinc anys, un tipus d'assegurança d'impagament, van assolir uns valors rècord que indicaven que els inversors creien que hi havia un 70% de risc d'impagament del país.

Francesco Franco, professor d'economia a la Nova School of Business and Economics de Lisboa, afirma que "els esforços de Portugal no han servit per refermar la confiança dels mercats", per convèncer els inversors que Lisboa en podria tenir prou amb el paquet de 78.000 milions d'euros. En canvi, diu, "el pacte grec, si tira endavant, sembla un model alternatiu del que pot passar". Convèncer els inversors que no és així és la difícil tasca que han d'afrontar les autoritats portugueses.

"Els mercats posen preu al probable impagament, perquè les dades de creixement de Portugal són dolentes", diu Cristina Casalinho, economista en cap del banc portuguès BPI. El país ha perdut l'oportunitat dels anys del boom de la construcció i el seu creixement anual mitjà durant l'últim decenni ha estat de menys de l'1%. Actualment Portugal s'enfonsa en la recessió més ràpidament del que s'esperava: les retallades de la despesa pública i dels sous, més la pujada dels impostos, han aturat en sec la demanda.

Amb els deures fets

Amb tot, Passos Coelho segueix el programa econòmic pactat amb els creditors, i guanya aplaudiments. "El programa ha començat correctament i va per bon camí", diu Jaeger. Entre els avenços més significatius, el govern va pactar recentment amb els treballadors i els sindicats allargar el període de treball i retallar les indemnitzacions per acomiadament.

Lisboa també ha progressat en el programa de privatitzacions: al desembre va vendre el 21% de la participació a EDP Energias de Portugal -la companyia elèctrica nacional- a China Three Gorges per 2.690 milions de dòlars. "La pujada de les permutes d'incompliment sobre el deute portuguès és més conseqüència de l'ambient exterior que no de cap incompliment del programa de reformes pactat l'any passat", diu Gonçalo Pascoal, economista en cap del banc portuguès Millennium BCP. Les condicions, però, no són pas fàcils: "Les reformes econòmiques d'aquesta mena triguen molt a donar resultats", diu Luís Cabral, catedràtic d'economia portuguès de la Leonard N. Stern School of Business de Nova York. Mentrestant, afegeix, "Portugal probablement necessitarà allargar els terminis de pagament o senzillament un rescat addicional".

Tot i les diferències estructurals i polítiques entre Grècia i Portugal, aquests dos països són les úniques economies de la zona euro amb un deute qualificat per les tres principals agències de ràting com a deute porqueria, després que el mes passat Standard & Poor's abaixés la nota del deute de Portugal, cosa que ja havien fet Fitch Ratings i Moody's Investors Service.

En un informe recent, Erik F. Nielsen, cap d'economia d'UniCredit, subratllava que els inversors fan cada vegada més diferències entre Grècia i Portugal d'una banda i la resta d'economies de l'euro de l'altra. "Segurament parlarem molt d'aquest país durant els pròxims mesos", diu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT