Publicitat
Publicitat

Els mercenaris europeus de Gaddafi

Dels mercenaris libis en parlàvem quan venien de l'Àfrica negra. Tropes de soldats a sou, arribats del Txad, Níger, Mali o Somàlia, que per 2.000 dòlars al dia fan la guerra per mantenir viu el règim gaddafista.

A Líbia també hi ha mercenaris blancs. Com a mínim, entre 300 i 500 europeus, especialistes en armament pesant, tàctiques i tecnologia militar. Bielorussos, serbis i ucraïnesos són el gran gruix d'aquest exèrcit de soldats de fortuna -com els anomenen amb cert romanticisme en anglès-, en què també hi ha un bon nombre de passaports de la Unió Europea: belgues, britànics, francesos, grecs i polonesos. Ho ha denunciat aquesta setmana un criminòleg grec, expert en seguretat privada.

No ens hauria de sorprendre. Ara fa dos anys, Alemanya va viure un escàndol polític i mediàtic quan es va descobrir que 30 comandaments militars d'una empresa de seguretat privada que treballava per a la policia alemanya van anar de vacances a Líbia per formar la guàrdia pretoriana de Gaddafi.

Europeus en guerra

Avui hi ha europeus a Líbia, no només sobrevolant i bombardejant les posicions de l'exèrcit gaddafista, sinó també sobre el terreny, a banda i banda del front de guerra. Londres, París i Roma hi han enviat unitats d'elit del seu exèrcit per assessorar les caòtiques tropes rebels. L'OTAN ha designat aquesta setmana un representant a Bengasi.

A l'altra banda del front, personal militar de Rússia, Síria i Algèria estarien assessorant les tropes de Muammar al-Gaddafi. Fonts dels rebels libis asseguraven fa uns dies al Washington Times que la Bielorússia d'Aleksandr Lukaixenko, l'últim dictador i brutal repressor d'Europa, hauria enviat un centenar d'assessors militars a Trípoli per ajudar les tropes del coronel, a qui el president bielorús anomenava "germà Muammar". Malgrat que un portaveu del ministeri d'Afers Estrangers de Minsk ho ha negat, un d'aquests mercenaris explicava a principis d'abril en un diari rus que són uns centenars els bielorussos veterans de la guerra dels soviètics a l'Afganistan (1979-1989) els que estarien lluitant a Líbia en aquests moments.

Experts en armament de l'Institut Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm van denunciar al març que les setmanes prèvies a l'aprovació de l'embargament d'armes a Líbia per part de l'ONU, avions privats de la família Gaddafi van fer diversos vols a Bielorússia per transportar suposats carregaments d'armes.

Mercenaris i estrangers

L'ONU va definir el 1989 els mercenaris com "qualsevol persona especialment reclutada en l'àmbit local o internacional per lluitar en un conflicte armat, que participa en les hostilitats essencialment motivada pel desig d'obtenir-ne uns guanys". Aquell mateix any 89, les Nacions Unides van aprovar la Convenció contra els Mercenaris, que Gaddafi no va tenir cap problema per ratificar. Ell, que viu envoltat d'una guàrdia pretoriana i utilitza exèrcits d'estrangers a sou per esclafar la seva pròpia població. És surrealista que ahir Gaddafi intentés vendre una oferta d'alto el foc als seus opositors assegurant-los que no els culpa d'aquest enfrontament fratricida perquè al darrere de tot s'hi amaguen "mercenaris i estrangers".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT