La més llesta de la classe
La jornada madrilenya d'Alícia Sánchez-Camacho ha estat un autèntic numeret. Ho dic amb cert respecte, perquè almenys és un numeret que li pot resultar útil, i que demostra que la líder del PP català és llesta i té gran intuïció política. Presentant-se com a valedora dels interessos catalans a Madrid (encara que la seva funció és més aviat la contrària) l'Alícia evidencia que ha après la lliçó del pacte del Majestic, que va suposar l'eclipsi total del PP català, i la defenestració del bel·licós Aleix Vidal-Quadras. Ara, emparats per la majoria absoluta, el PP català vol fer valer els seus criteris -o, si més no, la seva existència- i demostrar a patums i lobis diversos que la millor via per fer-se escoltar a Madrid ja no és parlar amb Duran i Lleida. No cal dir que, si al carrer Génova els permeten aquesta gesticulació, és perquè saben que l'Alícia i els seus són de fiar: mai no dubtaran a donar suport al govern espanyol, fins i tot quan perjudiqui objectivament els interessos catalans, com en l'estocada recent a l'aeroport del Prat.
