"Fa mesos que avisàvem que venia un desastre"
Futur "Al marge de mirar de salvar vides, treballem perquè les comunitats agrícoles millorin les seva capacitat productiva i puguem anar més enllà de l'assistència d'emergència"
Irina Furhmann va estudiar periodisme a la UAB. Actualment informa de les activitats de l'ONG Intermón Oxfam a la Banya d'Àfrica, on uns 12 milions de persones poden morir de fam i set per la pitjor sequera dels últims 60 anys. El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU va obrir dimecres un pont aeri humanitari per portar aliments de Nairobi a Mogadiscio.
N'hi ha prou amb les 100 tones d'aliments del pont aeri de l'ONU?
Qualsevol ajuda serà benvinguda. Se'n necessita molta i urgentment. Però nosaltres fa anys que treballem amb organitzacions locals i no depenem d'aquests enviaments.
Què feu actualment a Somàlia?
La sequera i la fam afecten sobretot les regions de Lower Shabelle i Bakool, al sud. Mirem de sanejar aigua per als més de 230.000 desplaçats al corredor d'Afgooye. Distribuïm llavors, eines i diners a prop de 50.000 somalis a canvi de treballs comunitaris. I a Mogadiscio assistim prop de 52.000 persones que s'hi han desplaçat fugint de la sequera i la fam de les regions interiors.
I amb la població infantil?
A la capital hi tenim un programa de nutrició terapèutica per a nens malnodrits que des de principis d'any assisteix unes 46.000 criatures. També proveïm d'equipament -llits, aparells de raigs X i aigua- l'únic hospital infantil del país.
És cert que ara Al-Xabab s'ha tornat més permissiu amb les ONG?
És difícil tenir una visió completa de la situació actual d'accés. Però moltes ONG hem establert mecanismes a la zona durant anys perquè l'ajuda arribi a les persones més necessitades amb el mínim risc. Treballem amb grups somalis que tenen experiència reconeguda i bona relació amb les comunitats locals. Però sí, en un context tan complex i perillós com Somàlia avaluem sempre la situació per no posar en risc ni el nostre personal ni els més necessitats.
Quins són els fronts oberts actualment que requereixen una intervenció immediata?
El més urgent ara és salvar vides i dispensar ajuda d'emergència als milions d'afectats per la sequera. El tema de fons, però, és que aquesta crisi alimentària reflecteix el fracàs polític i la incapacitat de trobar una solució que acceleri la producció d'aliments i alleugi la pobresa rural perquè puguem anar més enllà de l'assistència d'urgència. Per això, a banda de salvar vides, també mirem d'ajudar les comunitats a sortir del cicle de crisi-resposta en què estan immerses des de fa anys. Fa mesos que alertàvem que s'acostava aquest desastre, que no s'ha gestat d'un dia per l'altre.
