La recuperació de l'impost de patrimoni sembla més una mesura efectista que efectiva. L'increment recaptatori que suposaria el 2012 arribaria als 1.400 milions d'euros, cosa que suposa que no arribaria ni al 2% del dèficit del 2010, que va ser de 100.000 milions. Hem d'entendre, doncs, que es tracta d'una mesura més política, destinada a afavorir les classes més populars. També hem de tenir en compte que el problema de les economies europees s'emmarca en un hiperendeutament dins d'un marc de creixement escàs. La tornada de l'impost de patrimoni pot distreure altres tasques a fer.
Seria més equitatiu un increment progressiu de l'impost de la renda, que afectaria a tothom. El problema no és necessàriament fiscal, recaptador. Això vol dir que les administracions s'han de centrar més en mesures que belluguin l'economia, i que incentivin el creixement. Una reforma laboral ben feta i una regularització definitiva del mapa d'entitats financeres en serien dos bons exemples.
