Els metges fan avui el primer pols al Govern contra les retallades

BARCELONA.Els metges s'han convertit en el col·lectiu més contestari a les retallades aplicades pel Govern. Van sortir al carrer, com la resta del personal sanitari, per censurar la tisorada de gairebé 1.000 milions d'euros en el pressupost de Salut, i avui i dimecres programaran una vaga amb el lema "La salut, ni es tanca ni es retalla". Els facultatius exigeixen recuperar el pressupost sanitari del 2010, així com l'activitat, els recursos i la plantilla anteriors a les retallades, una demanda que la conselleria que capitaneja Boi Ruiz considera "impossible" de satisfer. En una carta oberta als usuaris, Metges de Catalunya -que ha convocat l'aturada en solitari- va descriure ahir la mesura de pressió com un "acte de responsabilitat" per evitar "la pèrdua de la qualitat del sistema sanitari". Els pacients -comprensius amb els metges- temen, però, que la vaga tingui una afectació en les llistes d'espera, engreixades per la tisorada. Alguns metges posen en dubte, en privat, la conveniència de l'aturada. "Moltes vegades per apagar un foc has de fer un contrafoc", sentenciava a l'ARA Albert Tomàs, president del sindicat mèdic, que demana "comprensió" als usuaris. Les retallades i la vaga a la sanitat catalana van tornar a marcar ahir l'activitat electoral.

Els arguments de l'aturadaEls metges volen influir en el pressupost de Salut per al 2012

El sindicat Metges de Catalunya és conscient que el calendari no acompanya -la vaga s'ha convocat en període electoral-, però considera que ara és el moment d'influir en la confecció del pressupost de Salut per al 2012. El sindicat manté que el Govern prepara una tisorada del 4,8%, tot i que Boi Ruiz va assegurar al Parlament que l'any que ve no aplicarà més retallades. Entre les demandes, els facultatius exigeixen la recuperació del pressupost de l'exercici anterior -previ a la reducció del 10% dels recursos-, així com el restabliment de l'activitat assistencial, de les plantilles i de les condicions laborals del gener del 2010, però es mostren disposats a pactar un calendari per assolir-ho. La resta de peticions són: que no es facin més contractes de 25 hores setmanals; que els complements de jornada completa i d'exclusivitat de l'Institut Català de la Salut (ICS) se substitueixin per un -anomenat d'atenció hospitalària- que englobi els dos existents, i que s'implanti un conveni mèdic. L'executiu de CiU, que afronta la primera vaga de metges -l'última la va patir el tripartit el 2006-, entén que els arguments dels facultatius impliquen no acceptar la crisi.

L'atenció greu, garantidaEls metges asseguren normalitat a urgències i als serveis d'oncologia

Els serveis mínims decretats per Empresa i Ocupació garantiran el funcionament de les urgències -als hospitals i a la xarxa d'atenció primària-, dels recursos destinats als pacients oncològics -que hagin de seguir tractaments de radioteràpia i quimioteràpia-, de l'activitat quirúrgica inajornable i de l'atenció als malalts hospitalitzats. Els metges van insistir ahir que aquestes àrees no patiran cap alteració i es van comprometre a recuperar l'activitat que resulti afectada per l'aturada. La Generalitat ha establert que una quarta part de la plantilla de l'atenció primària treballi durant la primera jornada de vaga i que un terç ho faci durant la segona. Tots els serveis no urgents funcionaran amb el règim d'una jornada festiva. El Govern i Metges de Catalunya no van mantenir ahir cap contacte per negociar un apropament que permetés desconvocar l'aturada.

Els centres, a l'expectativaHospitals i CAPs no han alterat visites ni proves diagnòstiques

A l'Hospital de Bellvitge i al Joan XXII de Tarragona van decidir no desprogramar visites ni proves diagnòstiques. De fet, les instruccions de l'ICS a tots els centres hospitalaris i de primària incloïen l'ordre de no modificar l'activitat, tot i que ahir els centres revisaven com vehicularien els pacients afectats. Els usuaris descobriran avui l'abast de l'aturada. Els metges podien esperar fins aquest mateix dimarts per comunicar si treballaven.