La mili s'acaba a Alemanya

Corresponsal a BerlínL'any nou no podia començar amb una experiència més nova per a Björn Woch. Aquest alemany de 19 anys va viure ahir el seu primer dia com a soldat de l'exèrcit alemany. Ho serà per sis mesos. Ho ha de ser per sis mesos, en què només tindrà sis dies de vacances, sentirà el toc de retreta a les onze de la nit i el despertador a les cinc del matí. Ho hagi volgut o no, Björn és un dels 536 reclutes que va entrar ahir a la caserna Julius-Leber de Berlín per complir amb les seves obligacions militars. Entre el gener i el març més de 12.500 joves seran cridats a formar-se amb la Bundeswehr (l'exèrcit alemany). Els que no es presentin als quarters seran buscats per la policia militar.

No en va, seran els últims que hi ingressin de manera no voluntària per donar pas a la reforma més important que es durà a terme als fonaments militars del país. Una reforma que va ser aprovada el 15 de desembre pel govern que formen els cristianodemòcrates (CDU) de la cancellera Angela Merkel, els aliats bavaresos de la CSU i els liberals de l'FDP després de mesos de tensos debats.

La llei ha de ser aprovada pròximament pel Parlament, però ja s'ha fixat la data del pròxim 1 de juliol per a la suspensió -que no supressió de la Constitució- de l'obligatorietat del servei militar a Alemanya. Hauran estat 8,5 milions de reclutes els que durant quasi 54 anys hauran complert amb la seva obligació de seguir una formació bàsica al Bundeswehr. En lloc dels ara aproximadament 50.000 reclutes anuals que han de complir el servei militar hi haurà en el futur fins a 15.000 homes i dones que faran voluntàriament de soldats amb contractes d'una durada de fins a 23 mesos.

Mesures d'estalvi

A banda de la desaparició del servei obligatori, i en el context del paquet de mesures d'estalvi per fer front a la crisi econòmica, el govern de Merkel ha aprovat la reducció dels actuals 240.000 soldats fins a un màxim de 185.000 i la retallada a la meitat de la plantilla de 100.000 empleats civils de les forces armades. Es calcula que tot plegat permetrà estalviar a Alemanya un total de 8.300 milions d'euros.

L'anunciada reducció d'efectius de l'exèrcit ha entrat a la taula de debat i el cap de la federació alemanya de funcionaris de la policia d'investigació criminal (BDK), Klaus Jansen, no s'ha estat de recomanar la conversió d'aquest excedent de soldats en agents policials davant l'amenaça terrorista que manté en alerta Alemanya des de la tardor passada.

No obstant això, l'efecte col·lateral de la reforma de l'exèrcit que més preocupa el govern de Merkel és la desaparició de la prestació social substitutòria a què s'acollien cada any milers de joves objectors del servei militar. I és que en la primera dècada del segle XXI, els joves que s'atenien a fer un zivildienst , un servei a la comunitat com a alternativa al servei militar, han estat sistemàticament més que els que es resignaven a integrar-se obligatòriament a l'exèrcit. La possibilitat de fer una prestació social substitutòria està vigent a Alemanya des del 1961. Llavors s'havien de complir 15 mesos d'objector de consciència. A la dècada dels 80 es va incrementar a 20 mesos, però el 2010 només s'estenia a mig any d'objecció.

El 1961 hi va haver 574 objectors, per 155.693 reclutes. El 2000, n'hi va haver 124.888 per 144.647. El 2001 ja es va capgirar la tendència amb 130.248 joves que van optar per la prestació social per 129.441 que van entrar a les casernes. Les últimes dades oficials, del 2009, xifraven en 90.555 els objectors per 68.304 els reclutes. Què es pot fer amb aquest buit de servei civil que complien els joves que optaven pel zivildienst , la majoria dels quals es dedicaven a l'assistència i atenció de gent gran, hospitalitzada, amb alguna disminució, o a oficis artesans, o a la protecció del medi ambient?

No hi ha marxa enrere per a la suspensió de la mili a Alemanya. En 22 dels 27 països de la UE ja no hi ha obligació de formar-se en l'exèrcit.