Publicitat
Publicitat

PLE DEL PARLAMENT

Mas-Colell i Montoro ultimen un acord per pagar a partir de la primavera el deute de l'Estatut

Els 759 milions vindran a terminis

Apoc a poc i amb modèstia, però es comença a intuir algun resultat. El "canvi de clima" que Artur Mas va afavorir amb Mariano Rajoy a la Moncloa l'1 de febrer i els acords pressupostaris CiU-PP que ahir, una altra vegada, es van escenificar al Parlament, han facilitat que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, negociïn ja un acord per garantir a partir de la primavera el pagament "a terminis" dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Ho van explicar a l'ARA fonts del govern català i de l'espanyol. Els últims veuen ja en una "fase final" les converses, mentre que la part catalana (gat escaldat) és prudent. Aquests diners, en concepte de la liquidació de l'exercici 2008, van quedar reconeguts però pendents d'abonar el 2011 per part del govern del PSOE.

Inicialment, Rajoy va ser molt prudent amb el tema i fins i tot va emetre senyals de desentendre's de liquidar unes quantitats derivades de l'Estatut (que el PP no va votar i que va dur al TC) i dels posteriors acords polítics, primer entre el conseller Antoni Castells (PSC) i el vicepresident Pedro Solbes (PSOE) i finalment entre Mas i Zapatero.

Però gràcies al fet que segueix vigent el reconeixement del deute per part de l'Estat i a les gestions de Sánchez-Camacho davant el govern espanyol hi ha predisposició a pagar aquests diners a partir de la primavera, com va anunciar aquest diari.

Els 211, al pressupost del 2012

El pagament dels 759 milions es farà, però, a terminis i al marge de la liquidació de la disposició addicional de l'Estatut sobre infraestructures del 2009. Aquesta, que puja a 211 milions, s'hauria de liquidar durant el 2012. El PP català i l'executiu donen per fet que la quantitat apareixerà consignada al pressupost que presentarà Montoro al març.

Els convergents sostenen que en cap cas la Generalitat es planteja o s'ha plantejat renunciar als 759 milions, però és "conscient de les estretors" per les quals també passa l'administració de l'Estat. Per això accepta el cobrament a terminis, que no voldrien allargar "més enllà del 2012 o el primer trimestre del 2013". El govern central indica que el tema està encarrilat, sense donar-ne més detalls, i el PP català ja pensa en les medalles que es penjarà. Sánchez-Camacho es va entrevistar (la mateixa setmana que Mas ho feia amb Rajoy) amb Montoro i el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

Les relacions entre CiU i el PP van viure ahir un nou episodi de sobreactuacions i escenificacions al Parlament. Al migdia es van aprovar, gràcies a l'abstenció del PP, els pressupostos del 2012. Poc abans, convergents i populars també havien segellat la controvertida reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, molt criticada per l'oposició i els professionals. Només les modificacions a la llei d'urbanisme van rebre altres suports, el de Ciutadans i el del PSC. Quim Nadal volia que el seu llegat tingués una mica de continuïtat.

La sessió de control va tenir com a protagonista Camacho, que ahir intentava ser reconeguda com la dona més influent de Catalunya i volia una altra foto amb Mas escenificant els acords. El president, incòmode com cada cop que cau a plom el seu argumentari de la geometria variable, s'hi va resistir i no va ser fins al final del ple quan van encaixar les mans. Camacho no va ser ambigua. "President, digui la veritat i faci un reconeixement a la lleialtat i responsabilitat del PP", va demanar abans de manifestar que CiU "ha escollit soci" i són els conservadors. El cap de l'executiu, aclaparat, va quedar-se amb "la responsabilitat" dels conservadors i va ser entre resignat i comprensiu: "Aquí cadascú fa el seu discurs i hi posa la seva nota de color". Camacho va burxar l'esquerra afirmant que mentre que PSC, ERC i ICV són "el passat del país", la dreta de l'hemicicle, CiU i el PP, són "el futur de Catalunya".

Un focus d'atenció impossible

Nadal i la republicana Anna Simó van lamentar la reculada que implica el "pacte estable" amb el PP. Mas, intentant crear un focus d'atenció ahir impossible, va insistir en la necessitat i l'exigència que els socialistes s'incorporin al consens CiU-ERC-ICV pel pacte fiscal, ja sigui per convicció pròpia o per la pressió dels seus antics socis. Però ahir s'imposava una altra lògica: l'entesa CiU-PP i el cobrament, a terminis, d'un deute reconegut.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT