Crònica 18/03/2012

Una millora econòmica substancial que permetria repensar el model de país

3 min

Infraestructures

"Sense aquest nivell de dèficit fiscal no estaríem reclamant el corredor mediterrani, sinó que ja l'estaríem construint", va assegurar dilluns el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, quan va presentar les balances fiscals del període 2006-2009. "La xarxa de carreteres i el desdoblament d'algunes vies claus es podrien revisar sense gairebé ni notar l'impacte econòmic de les obres", reflexiona Guinjoan. De fet, el desdoblament de l'eix transversal està pressupostat en només 800 milions d'euros. "Podríem haver començat el corredor mediterrani per Barcelona i Tarragona", considera Tremosa. Els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona -que estan pressupostats a l'entorn dels 470 milions d'euros- també serien una prioritat. Fins i tot, asseguren els dos economistes, la Generalitat podria suprimir peatges, com passa en autopistes d'altres comunitats autònomes.

Model fiscal i de país

La llosa del dèficit fiscal, assegura Tremosa, fa que a Catalunya no hi hagi un debat sobre quin ha de ser el model de país. "Sense aquest greuge, Catalunya podria afrontar tranquil·lament un debat sobre quants impostos cal pagar", reflexiona Tremosa. Una disjuntiva que compara amb les d'Irlanda i Finlàndia als anys 90. Els primers van decidir aplicar una pressió fiscal baixa, mentre que els segons van optar per tenir-la alta. "A tots dos els va anar molt bé; l'important és poder decidir", explica l'eurodiputat de CiU. El mateix es podria aplicar al model sanitari i d'educació. Guinjoan assegura que, sense dèficit fiscal, els impostos haurien de ser forçosament més baixos. "Cauria la pressió a les famílies [una de les més altes d'Europa] i a les empreses", assegura l'economista de la UPF. Aquest escenari faria, segons Tremosa, que es captés més inversió estrangera per la via dels estímuls fiscals.

Panorama econòmic

Si en alguna cosa ha insistit el Govern en aquest any i tres mesos que fa que és al poder és que la situació financera és lamentable. Segons dades de la liquidació dels pressupostos de la Generalitat, el dèficit públic català és del 3,7% del PIB, cosa que suposa una xifra pròxima als 7.500 milions d'euros. Una dada que difícilment existiria, segons els experts consultats, si Catalunya no patís el greuge fiscal que rep per part d'Espanya. De fet, el mateix conseller Mas-Colell va assegurar dilluns que, fent el mateix exercici de contenció pressupostària i reduint el dèficit fiscal a la meitat, el dèficit català seria inexistent. Una situació similar patiria el deute públic del Principat, que el Banc d'Espanya va situar en 41.778 milions d'euros. "Dedicant-hi durant dos anys i mig els milions del dèficit fiscal, el deute estaria eixugat", calcula Guinjoan. El sanejament de les finances públiques seria molt més ràpid.

Retallades i atur

Aquesta intensitat en la reducció del dèficit públic, traduïda en retallades pressupostàries, ha estat un dels punts claus del govern d'Artur Mas. S'han presentat els ajustos en matèria de salut, polítiques socials i educació com a accions imprescindibles per "mantenir l'estat del benestar". ¿Aquestes mesures s'haurien necessitat en cas de no patir un greuge fiscal del 8% del PIB? "Rotundament, no", consideren Guinjoan i Tremosa. "Els 300 milions que es recaptaran amb les noves taxes [segons previsions de CiU] són xavalla comparats amb els 16.000 que marxen i no tornen", reflexiona el primer. L'eurodiputat de CiU s'atreveix a pronosticar que a Catalunya hi hauria menys atur. "Els treballadors gaudirien de més mobilitat si les empreses tinguessin menys pressió fiscal", raona Tremosa. Com diu Guinjoan, acabar amb el dèficit fiscal posaria punt i final a moltes restriccions.

stats