Publicitat
Publicitat

LLUITA PEL PODER A ANKARA

Erdogan porta els caps militars a judici i els acusa de colpisme

El primer ministre de Turquia intenta desactivar l'exèrcit

El pas marcial d'Ilker Basbug camí del jutjat reflecteix la Turquia d'ara. És el militar amb més rang empresonat mai. El seu posat impassible il·lustra l'enfrontament subterrani entre govern i exèrcit.

"Els militars es pensaven que tenien impunitat, que podien fer el que volien. No hi ha proves contundents de la seva activitat en mans dels jutges, però no albiro cap intent imminent de prendre el poder", explica a l'ARA Mensur Akgün, director del centre de recerca política GPOT.

Ilker Basbug, cap de l'estat major fins al 2010, s'enfronta a una condemna de cadena perpètua. Se'l relaciona amb el cas E-memorandum. L'abril del 2007, una web vinculada a l'exèrcit va emetre un comunicat en què suggeria "intervenir el Govern per preservar el secularisme". Hores abans el Parlament no havia pogut acordar l'elecció d'Abdullah Gül com a president de Turquia.

A principis de març van trepitjar els tribunals l'exgeneral Yasar Büyükanit i l'actual líder de la Gendarmeria, Bekir Kalyoncu. Són testimonis del judici pel cas Balyoz , un suposat pla dissenyat com a simulacre per tombar Erdogan durant un seminari el 2003. Kalyoncu és el primer militar en actiu de la història de Turquia a passar pels jutjats.

Recep Tayyip Erdogan és primer ministre des del 2003. El seu grup, el Partit per la Justícia i el Desenvolupament (AKP), és de tarannà islamista i conservador. Els militars l'acusen d'islamitzar Turquia. En resposta, Erdogan ha dut a l'extrem de la llei la persecució judicial de tota persona sospitosa de colpista.

En caure l'Imperi Otomà, el militar Mustafa Kemal, Atatürk (pare dels turcs), va agafar les regnes de Turquia. "Els uniformats han estat utilitzats com una força encarregada de mantenir a la Constitució el secularisme impulsat per Atatürk", afirma Fàtima (pseudònim), periodista d'un dels principals diaris locals.

Atatürk és avui dia indiscutible, l'exèrcit ja no. "Durant molts anys els militars han atemorit els polítics i aquests no han pogut afrontar plenament les necessitats del poble -adverteix la periodista-. "Sempre que un partit ha volgut, per exemple, prohibir a les dones anar a la universitat o obligar-les a treballar amb mocador islàmic, l'han expulsat".

"Crec que l'AKP vol imposar l'islam i per aquest motiu persegueix l'estament militar. Abans mataven gent al Kurdistan turc, eren homòfobs i maltractaven el medi ambient. Això no ha canviat. Però és cert que l'exèrcit d'ara és una mica millor que el d'abans", raona Ziya, llicenciat en medicina i d'origen kurd.

"Les acusacions no fan referència explícita a cap cop, sinó més aviat a l'intent de manipular la política amb il·legalitats", diu Akgün. "És difícil saber què creure's i què no en l'afer Ergenekon -reconeix Fàtima-. Haver tingut tant poder a Turquia durant tant temps fa témer que l'exèrcit es mantingui fort malgrat les detencions".

Suport popular

La folgada victòria de l'AKP a les eleccions del juny es va interpretar com l'aprovació a l'estratègia d'arrecerar soldats a les casernes. "Potser la Turquia actual és millor que la d'abans, però això no vol dir que aquesta sigui bona", matisa Ziya. "Votaria l'AKP. No pas perquè simpatitzi amb les seves polítiques, però és el millor d'entre els dolents", remata Fàtima. Mensur Akgün sentencia: "L'exèrcit no ha estat només el custodi de l'estat laic, sinó també de tot el país i de la naturalesa de la seva política. Però la seva influència està decreixent. Si no fos així, cap dels seus membres podria ser jutjat".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT