Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT I MAGRIB

Les revoltes i les transicions han d'encaixar la diversitat ètnica i religiosa

Les minories del món àrab, a l'ull de l'huracà

Els últims assalts contra les esglésies coptes del Caire han posat en primer pla el problema dels drets de les minories en un Pròxim Orient i un Magrib sacsejats per revolucions i revoltes. Durant dècades, règims com els d'Egipte, Síria i Líbia van practicar el joc de repartir prebendes a unes minories contra les altres i d'erigir-se com el baluard contra l'amenaça islamista. La tan citada però errònia teoria que només un règim autoritari pot garantir la seguretat de les minories espera un desmentiment rotund, que s'ha de demostrar amb paraules i amb fets", apuntava fa poc el teòleg i periodista René Guitton, estudiós de la zona.

Egipte

La violència contra els coptes amaga una transició encallada

Aproximadament un 10% de la població d'Egipte és de confessió cristiana copta, una comunitat arrelada al país des de fa segles. Diumenge passat 24 manifestants coptes van morir en una protesta. Testimonis presencials van denunciar que la policia militar va ser la responsable de la repressió, cosa que nega la junta militar que governa el país des del derrocament de Mubàrak.

Després de la dimissió d'un ministre per la repressió, divendres milers de manifestants van sortir a la plaça Tahrir per denunciar la violència policial. "Això no és un conflicte religiós, sinó un conflicte polític" explica a l'ARA des del Caire Andreu Claret, president de la Fundació Anna Lindh. "El problema és que la transició democràtica està empantanegada: no té regles clares ni un calendari establert. No se sap del cert com es constituirà el poder civil ni quan els militars tornaran a les casernes", apunta Claret. En general, les comunitats cristianes a la regió han viscut l'onada democratitzadora "amb prevenció, perquè gaudien d'una certa protecció sota el règim de Mubàrak i temen que arribi un govern islamista". Dos exemples contradictoris indiquen aquest moment d'incertesa: mentre que ja es constata un cert flux migratori de coptes cap al Canadà, un dels nous partits més ben posicionats per a les futures eleccions, fundat per l'empresari copte Naguib Sawiris i d'inspiració liberal, té un 60% de coptes i un 40% de musulmans.

Síria

Alauites, sunnites, kurds i cristians prenen partit

El règim dels Assad, que manté el poder des de fa més de quatre dècades, s'ha basat en la minoria alauita per muntar el seu aparell policial i de seguretat. No hi ha un conflicte etnicoreligiós a Síria, analitza Ignacio Álvarez-Ossorio, de la Universitat d'Alacant: "Tota l'oposició coincideix amb la necessitat de combatre la violència i evitar el conflicte sectari". "Els alauites controlen els aparells de seguretat -afegeix- però no es pot dir que els musulmans sunnites siguin ciutadans de segona, perquè la majoria de dirigents polítics i militars són sunnites i controlen llocs claus de l'engranatge estatal, com el cap de les forces armades. La majoria de l'oligarquia comercial és sunnita i dóna suport als Assad perquè creu que ha donat estabilitat".

Des del cop d'estat del 1963 "el Baas ha cooptat els cristians, i els ha donat llocs de responsabilitat", recorda Álvarez-Ossorio. "A més els cristians poden ser un blanc fàcil en una eventual guerra civil, com va passar a l'Iraq i temen que si cau Baixar arribi un govern islamista", apunta. Els kurds han participat en la revolta, però sense el suport dels principals partits, com el PKK, que la considera "un problema dels àrabs".

Marroc

La nova constitució no resol els problemes de sahrauís i amazics

El règim de Mohamed VI va reaccionar a les primeres protestes del Moviment 20 de Febrer amb una reforma preventiva de la constitució que, tot i introduir alguns canvis com l'elecció del primer ministre pel parlament (fins ara era anomenat directament pel rei) manté la figura del monarca al centre de la vida política. Pel que fa al reconeixement de les dues minories del país, els amazics (berbers) i els sahrauís, hi ha hagut pocs avenços significatius.

"Hi ha un projecte de nova estructuració regional, però no hi ha cap menció explícita al Sàhara Occidental: les regions podran tenir institucions representatives, però la nova constitució no defineix la distribució competencial ni cap tractament especial al Sàhara", explica Joan Vintró, director del departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona. A més l'article 7 del nou text prohibeix la formació de partits polítics sobre bases ètniques, religioses o regionals, cosa que bloqueja una sortida política per al Front Polisario. Sobre els drets lingüístics i culturals dels amazics, la seva llengua obté l'estatut d'oficial, però no queda clar com es materialitzarà aquest reconeixement.

Líbia

Els berbers i els subsaharians, víctimes de la violència

Els berbers de Líbia es van emportar la pitjor part de la repressió a l'inici de la revolució contra Muammar Gaddafi. Segons l'ONU, 40.000 berbers van haver de fugir des de les zones muntanyoses de l'oest del país cap a Tunísia. El paper d'aquestes regions va ser clau en el derrocament del règim l'agost passat. L'altre motiu de preocupació, alerta el Grup per als Drets de les Minories, una ONG amb seu a Londres, són "els atacs racistes contra libis de pell negra i immigrants subsaharians a les zones controlades pels rebels", després de la propaganda sobre suposats mercenaris contractats per Gaddafi per sufocar l'alçament. Mig milió han fugit del país.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT