Publicitat
Publicitat

COP AL TERRORISME ISLAMISTA

La confessió d'un pres de Guantánamo guia la CIA fins a un complex residencial del Pakistan

40 minuts acaben amb deu anys de persecució

Després d'anys de trobar-se en carrerons sense sortida i de sentir promeses que es van refredant, la solució va arribar a l'agost. Un missatger de confiança d'Ossama bin Laden, a qui els espies nord-americans havien estat buscant durant anys, va ser localitzat finalment en una ciutat residencial a 80 quilòmetres al nord de la capital del Pakistan i molt a prop d'un dels grans centres d'operacions de contraterrorisme nord-americà. La propietat era tan segura, tan gran, que els equips d'intel·ligència dels EUA van creure que s'havia construït per amagar algú molt més important que no pas un simple missatger.

A partir d'aquest punt, hi va haver vuit mesos de treball exhaustiu per part dels serveis d'intel·ligència. L'operació va culminar la matinada de dilluns amb un assalt de l'exèrcit nord-americà amb helicòpter a la mansió que va acabar amb la vida de Bin Laden. La mort del líder d'Al-Qaida posa punt final a una de les persecucions més llargues i frustrants de la història.

Segons unes filtracions del departament d'Estat, es va disparar tant contra Bin Laden com contra el seu fill al cap després que es resistissin a l'arrest de les forces nord-americanes. Hores més tard, es confirmava que l'objectiu de la missió era matar el líder d'Al-Qaida, no pas detenir-lo.

Durant almenys una dècada, els EUA han perseguit el fantasma de Bin Laden a través del Pakistan i l'Afganistan, després de l'angoixa inicial de perdre'n el rastre a Tora Bora. El vertader avenç de l'operació es va produir quan finalment es va descobrir el nom i la ubicació del missatger de més confiança de Bin Laden. Sembla que era la persona amb qui el líder d'Al-Qaida confiava per mantenir contactes amb el món exterior. Els detinguts a la presó de Guantánamo van donar el pseudònim d'un missatger als interrogadors nord-americans i van dir que l'home era un protegit de Khalid Shaikh Mohammed, que va confessar que era el cervell de l'11-S.

Això passava fa quatre anys, quan finalment van desxifrar el nom real del missatger, però els van caler dos anys més per aprendre com funcionava la regió on operava. No va ser fins a l'agost quan van relacionar-lo amb el complex d'Abbottabad, una ciutat no gaire gran a una hora de cotxe d'Islamabad, la capital.

On menys s'esperaven

No era ni molt menys la cova espartana de les muntanyes en què el món va veure que Bin Laden s'amagava fa deu anys, sinó que es tractava d'una mansió en un barri residencial d'una ciutat universitària, situada en un turó imponent i envoltada per murs de formigó. La propietat estava valorada en un milió de dòlars, però no tenia ni telèfon ni connexió a internet. A més a més, els habitants del xalet es dedicaven a cremar les escombraries en comptes de deixar-les al carrer com el seus veïns. Els investigadors consideren que l'edifici, construït el 2005, va ser dissenyat específicament per protegir Bin Laden.

Van haver de passar més mesos d'intensos treballs per part de la CIA perquè finalment els espies estiguessin gairebé segurs que la família Bin Laden s'hi amagava. I més perquè Obama determinés que les proves eren prou sòlides perquè es comencés a planejar una missió per aconseguir acabar amb el líder d'Al-Qaida.

El 14 de març, Obama va encetar la primera reunió de cinc en el curs de sis setmanes sobre seguretat nacional per revisar els diferents punts de l'operació. Les reunions, a què només va assistir el personal de defensa més proper al president, van tirar endavant mentre la resta de polítics de l'administració s'afanyaven a evitar un possible estancament del govern si no s'aprovaven els pressupostos.

A les 8.20 del matí de divendres, Obama es va reunir amb els seus consellers de seguretat nacional. El president viatjaria a Alabama hores més tard per donar el condol a les víctimes dels tornados, però primer havia de donar el vistiplau al pla per enviar operatius de la CIA a la base on es creia que Bin Laden s'amagava.

Fins i tot després que el president firmés l'ordre formal per autoritzar el raid, Obama va escollir mantenir el govern del Pakistan a part de l'operació. "No hem compartit la informació facilitada pels serveis d'intel·ligència amb cap altre país, inclòs el Pakistan", va explicar un alt càrrec de l'administració.

Diumenge un petit equip de militars i agents dels serveis secrets es van dirigir al bastió de Bin Laden amb dos helicòpters. N'hi va haver prou amb 40 minuts. Tot i que els funcionaris de l'administració en van donar pocs detalls, sabem que va haver-hi un tiroteig poc després d'arribar-hi i que Bin Laden va intentar "resistir-se amb la força a l'assalt". Un cop el tiroteig va acabar, Bin Laden i tres homes jeien morts. També va morir una dona que, segons els serveis secrets, va ser utilitzada com a escut humà per un dels homes d'Al-Qaida.

El comboi nord-americà va recollir el cos de Bin Laden, el va carregar en un dels helicòpters i va fugir d'escena a corre-cuita. Segons un portaveu de l'administració Obama, un dels helicòpters va caure durant la missió a causa de problemes tècnics, però cap nord-americà va resultar ferit.

A les 3.50 h de la tarda a Washington, Obama va rebre la notícia de la mort de Bin Laden, després d'identificar-lo amb més d'una prova d'ADN quan ja l'havien traslladat a Kabul. Un cop allà, segons els funcionaris de la Casa Blanca, es va llançar el cos al mar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT