Publicitat
Publicitat

Ofensiva de Mubàrak contra la premsa estrangera, a qui acusa d'instigar la revolta

Sense missatger, No hi ha missatge

Hosni Mubàrak es va fixar ahir un nou objectiu: la premsa estrangera. Els seus homes van perseguir els periodistes i van confiscar les imatges que havien enregistrat.

"Més que dirigir-me a vostès -que som tots el mateix poble-", va dir ahir el primer ministre, Ahmed Shafik, mirant els periodistes egipcis en una roda de premsa, "és a la premsa estrangera a qui vull adreçar-me". Era clar: l'objectiu de les ires del règim ja no eren només els manifestants antigovernamentals. Ho eren també els periodistes de tot el món que segueixen des del Caire el que hi està passant.

Ahir no ho van tenir fàcil. Només de posar un peu al carrer, tot eren preguntes de grups de gent amb no se sabia ben bé quina finalitat. Que si on anaves, que si què feies, que si a què et dedicaves. I en funció de com li venia a qui feia les preguntes, hi havia pas lliure o no. La persecució a què ahir es va sotmetre la premsa no és cap novetat en aquest país. Internet -el canal de comunucació per excel·lència- ha estat simplement inoperatiu durant dies i les emissions per satèl·lit de la cadena Al-Jazira fa temps que van ser desconnectades. Les detencions de periodistes i ciberactivistes egipcis s'han intensificat els últims dies.

Ahir el setge es va tornar també contra la premsa estrangera. Durant tot el dia van anar arribant notícies de periodistes estrangers agredits o als quals se'ls havien pres els telèfons mòbils o les càmeres. O directament retinguts per les forces de l'ordre. I de seguida es va veure que no eren fets aïllats. Era una consigna contra ells. Una llista improvisada que corria ahir per internet parlava de gairebé un centenar de professionals afectats.

Entre els periodistes catalans que van patir les conseqüències de l'assetjament a la premsa hi va haver l'equip del 30 minuts de TV3 encapçalat pel director de l'espai -Eduard Sanjuán-, cinc professionals més de la casa i els seus intèrprets. Van estar retinguts cinc hores per l'exèrcit i finalment alliberats després d'haver estat acusats d'instigar l'aixecament mentre estaven filmant des d'un terrat. "Ens deien que aquest era un país tranquil", va explicar ahir a la nit al Telenotícies vespre Eduard Sanjuán, qui va narrar com a la caserna on els van retenir van veure "molts periodistes amb els ulls tapats envoltats de militars". Altres periodistes de TV3 com Joan Roura o de mitjans com RAC 1 i La Vanguardia també van ser objecte de les ires dels activistes pro-Mubàrak. Tots estan bé i continuen fent la seva feina.

L'hotel dels periodistes
Amb els periodistes com a punt de mira, un grup de persones es van plantar a primera hora de la tarda a l'hotel, prop de la plaça Tahrir, des d'on treballen aquests dies un bon grapat de professionals. La tensió va augmentar força quan alguns homes -armats amb pals- intentaven entrar-hi. Va aparèixer un grup de soldats que, després de llençar alguns trets a l'aire, van dispersar el grup. La calma va tornar, però la direcció de l'hotel va passar a tots els clients un pla d'evacuació que s'activaria "com a últim recurs".

Els mateixos periodistes egipcis també van tenir molts problemes. Se'ls va negar l'accés a la plaça Tahrir, el focus de la protesta, on fins ara havien pogut treballar. I enmig de tanta penúria, una notícia esperançadora. La periodista estrella de Nile TV, la cadena de televisió pública, Shahira Amin, va plegar de sobte. "No vull formar part de la maquinària de propaganda del règim", va dir, "la majoria d'egipcis no saben què està passant, però se'n comencen a adonar", va concloure abans de dir: "Em sento alliberada."

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT