Publicitat
Publicitat

Els tributs es modifiquen en funció de la conjuntura i els models de societat

El model fiscal trontolla davant la crisi econòmica

En matèria d'impostos està tot inventat. Els diferents governs fan reformes i opten per polítiques d'alçar-los o bé d'abaixar-los influïts pel cicle econòmic. Hi ha opinions per a tots els gustos sobre quin és el model adequat. Els que defensen que en paguem pocs diuen que els tributs són la saba que necessita l'estat del benestar per funcionar, mentre que altres creuen que abaixar-los garanteix menys pressió al ciutadà i, per tant, menys temptacions de frau. Amb la recent restauració de l'impost de patrimoni torna també al debat la progressivitat dels impostos. La comparació entre la pressió fiscal espanyola i la d'altres països és difícil per la manca d'un model unificat europeu, però el professor de dret financer i tributari de la UB José María Tovilla defensa que, normativament, Espanya està en línia amb Europa. El problema, diu, és del tot social. "Hi ha la sensació moral que empescar-se maneres de no pagar no és una conducta reprovable", conclou. "El perquè d'aquesta opinió estesa a l'Estat cal buscar-lo en el fracàs de tots a l'hora de crear consciència entre els ciutadans, però tampoc hi ajuden algunes injustícies que perduren al sistema", afegeix Tovillas.

Per què paguem impostos?

Durant el franquisme, els espanyols pràcticament no pagaven impostos. Però amb la Transició les demandes populars de més i millors serveis socials van fer que els dirigents de l'època optessin per imitar els sistemes dels països veïns per proveir l'Estat de recursos i posar en marxa l'estat del benestar. Si la Constitució consagrava el dret a l'educació i a la sanitat, calia que l'Estat es dotés d'un sistema fiscal que li permetés finançar tots aquests serveis.

Amb quines taxes es recapta més?

El rànquing d'impostos per recaptació està encapçalat per l'IRPF, l'IVA, l'impost de societats i els especials (hidrocarburs, tabacs o alcohol). L'any passat, l'Estat va recaptar 67.000 milions d'euros a través de l'IRPF, un impost progressiu que es va posar en marxa el 1978.

L'IVA va començar a funcionar l'any 1986, coincidint amb l'ingrés d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea. L'IVA substituïa diversos impostos que fins aleshores hi havia sobre el consum. Actualment la Unió Europea estableix un mínim a aplicar pels països membres del 15%, però els estats tenen la llibertat d'optar per gravar més el consum. És el cas de Dinamarca, on l'IVA puja el 25% i no hi ha IVA reduït. A Espanya, el juliol de l'any passat el govern de l'Estat va apujar dos punts aquest impost indirecte, fins al 18%.

Té sentit, l'impost de patrimoni?

En el seu intent de lluitar contra el frau, l'Estat va posar en marxa l'impost de patrimoni -sempre en entredit- durant la Transició. Inicialment, estava pensat per buscar rendes ocultes, no declarades en l'IRPF. Per tant, es tractava bàsicament d'un catàleg dels béns dels ciutadans. Després de la bonificació de l'impost el 2007, el govern espanyol ha decidit recuperar-lo amb un límit exempt de 700.000 euros. Segons el professor de la UB, els ingressos que obtindrà l'executiu per aquesta taxa són molt reduïts. El 2007, l'últim any de recaptació, l'Estat va rebre 1.080 milions d'euros en concepte d'aquest impost. "Si tenim en compte que l'Íbex ha caigut prop d'un 50% des d'aleshores, es pot preveure que la recaptació ho notarà", va explicar. El dèficit de l'Estat el juliol era de 22.000 milions d'euros. A la resta d'Europa, l'impost del patrimoni o no existeix, o està bonificat, o té uns límits exempts molt elevats, raó per la qual finalment el paguin molt pocs ciutadans.

Per què passem comptes amb Hisenda cada any?

La declaració de la renda té un origen pedagògic. Amb l'entrada en democràcia, el govern buscava que els ciutadans agafessin consciència que els serveis de què es beneficiaven tenien un cost i que havien de contribuir-hi. La cita amb Hisenda del mes de juny, que encara perdura, és la liquidació dels impostos pagats pels ciutadans. Les retencions a les nòmines van ser la fórmula per fer que la contribució del gruix de treballadors es repartís al llarg de tot l'any.

Es recapta més apujant impostos?

Aquest és un dels grans debats dels juristes i economistes. Idealment, si s'apugen els impostos, tothom paga més i, per tant, l'Estat recapta més recursos. Però a la pràctica això no és sempre així. De fet, hi ha experts que són ferms partidaris d'abaixar impostos per augmentar les arques públiques. Per què? Consideren que les pujades impositives provoquen que hi hagi gent que abandoni el país, alhora que potencia que els ciutadans busquin fórmules per defraudar. De tota manera, és difícil demostrar quina postura és la més encertada, ja que cada cas de pujada o baixada d'impostos es produeix en situacions econòmiques molt diferents. Per exemple, a Espanya, el 2007, encara en època de bonança econòmica i creixement, la baixada d'impostos va repercutir amb ingressos més elevats per a l'Estat.

Els espanyols són els ciutadans europeus més tramposos?

L'economia submergida representa a Espanya al voltant del 20% del PIB, segons les estimacions del govern. En altres països de la Unió Europea, com França, l'activitat també anomenada "informal" suposa el 10% del PIB, i als EUA és encara inferior, un 8%. Tanmateix, Espanya no és el campió de l'economia submergida, ja que segons Tovillas, la superen amb escreix les dades d'Itàlia i Grècia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT