Crònica 26/11/2011

Andrew Dillon: "El model sanitari ha d'encaixar amb els recursos que tenim"

Farmacèutiques "Les empreses han d'entendre que l'administració analitzarà molt de prop els beneficis que aporta el seu fàrmac" Despesa mesurada "No podem fer el que fèiem en el passat, quan el sistema sanitari deia a la indústria que el govern pagaria tots els nous productes"

J. Serra
2 min
Andrew Dillon, dijous a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.

Andrew Dillon pilota el National Institute for Health & Clinical Excellence (NICE) del Regne Unit. L'agència britànica és un referent a Europa per com avalua l'eficàcia dels nous medicaments que finançarà el sistema públic. Aquest dijous va ser a Barcelona per participar al Fòrum Biocat.

Quin és el secret de NICE?

La qüestió que tothom es planteja és els avantatges addicionals que poden aportar els nous fàrmacs. Nosaltres responem a aquesta pregunta. Des del principi ens hem assegurat que tothom que estigui afectat per les nostres decisions pugui implicar-se en el procés: els pacients, els metges i les empreses que fabriquen tecnologies. I això és poc habitual.

Podem mantenir l'actual nivell de despesa sanitària?

L'escenari que vivim fa que haguem d'anar amb més compte a l'hora d'emetre judicis de valors sobre la innovació que introduïm al sistema. Necessitem incorporar un benefici addicional, un valor afegit, que sigui eficaç, perquè això té efectes sobre el cost general de la sanitat.

En sanitat Catalunya s'ha comportat com un nou-ric?

El sistema sanitari constitueix una part rellevant de l'economia. I és inevitable que, quan l'economia funcionava bé, el sistema tendís a expandir-se. I en època de vaques magres, nota els efectes de la crisi. Hem de dissenyar el sistema sanitari perquè encaixi amb els recursos que tenim a l'abast. A mesura que la població envelleix, s'exerceix més pressió i demanda sobre el sistema. Els recursos cada vegada són més escassos i les exigències, més grans.

Per tant, és clau que la relació entre l'administració i la indústria farmacèutica estigui vinculada als resultats dels nous productes que s'incorporen al sistema públic.

Exactament. El govern ha de detallar què es pot permetre i les empreses del sector han de saber argumentar què hi poden aportar. Aquests dos ingredients han d'encaixar. Es tracta de crear un partenariat. La pressió econòmica forçarà que aquesta relació fructifiqui més ràpidament que en època de vaques grasses. Ara hi ha un gran incentiu per fer un bon ús dels recursos disponibles, i això no era tan evident fa cinc o deu anys.

La relació client-proveïdor entre el govern i les farmacèutiques forma part del passat?

No podem fer el que fèiem en el passat, quan el sistema sanitari deia al sector industrial que el govern pagaria tots els nous productes. Les empreses han d'entendre que l'administració analitzarà molt de prop els beneficis que aporta el seu fàrmac a l'hora de decidir què es pot permetre. És la manera de fer sostenible el sistema sanitari.

stats