BarcelonaLa frase és d'Àngel Ros, alcalde de Lleida, i la va deixar anar ahir enmig d'un consell nacional del PSC mogut, en què la direcció va fer autocrítica i va intentar fer gestos cap als sectors crítics, però no va poder evitar el malestar de fons que es respira al partit a les portes del congrés que se celebrarà els dies 28, 29 i 30 d'octubre a Barcelona. Es van sentir veus crítques, com la dels exconsellers Marina Geli i Ernest Maragall, i, en una direcció diferent, la de l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón. Però el primer a admetre que el PSC té un problema va ser José Montilla, que en el seu informe inicial va reconèixer que el partit està "desgastat" i ha perdut credibilitat. L'encara primer secretari va recordar que en quatre anys s'han evaporat més de 200.000 votants, la majoria dels quals han anat a parar al PP o a la xenòfoba PxC.
Les causes d'aquest daltabaix, segons Montilla, són atribuïbles a la crisi econòmica, que castiga especialment els votants d'esquerres, a la crisi del PSOE, que arrossega els socialistes catalans, i al "desgast" del PSC després de governar durant 30 anys els ajuntaments. El primer secretari va explicar que la fragmentació política ha fet que el PSC sigui més "dèbil i vulnerable", perquè ja no té majories absolutes i allà on pot CiU fa pinya amb el PP per treure'ls de les institucions.
Obert i participatiu
Davant d'aquesta situació, va fer una crida als consellers nacionals a fer un congrés "obert i participatiu" però amb matisos. Va dir que s'havia de fer "des de baix", en referència als crítics, i va matisar: "I no pensant en nosaltres sinó en els problemes dels catalans". La recepta de Montilla pel congrés en què deixarà la primera secretaria és tenir "menys obsessió pels temes orgànics i pels estatuts i fer més propostes polítiques que ajudin a eixamplar la base electoral del partit". I encara va donar un últim consell als quadres del carrer Nicaragua: han d'estar "disposats a donar més que a demanar".
De moment, el que sembla és que hi ha força gent disposada a parlar, entre ells l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va advertir que el PSC ha perdut la centralitat política a Catalunya, la del progressisme i la del catalanisme, després de perdre dues eleccions seguides. Per recuperar aquesta centralitat, va recordar que el partit havia de renovar el seu projecte polític i tenir "relat de país". També va demanar una esquerra més valenta amb el discurs sobre la immigració per frenar l'avenç dels partits xenòfobs. Ros és un dels representants de l'ala catalanista del partit i va insistir també que cal revisar les relacions entre el PSC i el PSOE i que l'única manera de visulaitzar això de manera "creïble" és tenir grup parlamentari propi a Madrid. L'objectiu del proper congrés, segons l'alcalde de Lleida, no ha de ser guanyar-lo, sinó "guanyar el país, perquè es pot guanyar el congrés i perdre la societat".
Gir a l'esquerra
El de Lleida no va ser l'únic alcalde que va parlar; també ho va fer el de Cornellà, Antonio Balmón, però en una direcció molt diferent, gairebé oposada. La tesi de Balmón és que el partit ha de fer un gir a l'esquerra, i centrar el seu discurs en els problemes dels ciutadans, com l'atur, la seguretat i la defensa de l'estat del benestar. "Un discurs d'esquerres que connecti amb la gent", va demanar, després d'advertir que no poden "estar per tonteries". La seva intervenció, que va ser la més aplaudida, va evitar qualsevol referència a revisar les relacions amb el PSOE i a reivindicar el grup parlamentari propi, i alguns consellers nacionals la van interpretar com una rèplica a la de Ros. El que és evident és que les aportacions de Ros i de Balmón no van pel mateix camí. Representen dues sensibilitats diferents que continuen coexistint dins el PSC però no queda clar com relligaran en una futura direcció.
El consell nacional va servir per aprovar la ponència marc, que ara hauran d'esmenar els militants, i el reglament del congrés. Aquest últim va ser motiu de polèmica. A proposta de l'executiva, es va aprovar una modificació del reglament per permetre assistir al 12è congrés un total de 2.476 participants, una xifra que suposa més que el doble de la de l'últim conclave. Amb aquesta modificació, la direcció feia un gest cap als crítics, que havien demanat un congrés més obert i amb més participants. Va ser aprovada amb només 13 abstencions i cap vot en contra. La federació de Barcelona va estar a punt de votar en contra, però les apelacions a la responsabilitat que va fer el secretari d'organització, José Zaragoza, ho van frenar.
Tot i la claredat del resultat, el gest, en lloc de satisfer els crítics, els va indigar, perquè el reglament augmenta el nombre de participants, però no el nombre de delegats amb dret a vot. Segons #Congrésdesdebaix i +PSC, la ràtio de delegats fins i tot s'ha reduït: ha passat d'un delegat per 20 militants a un delegat per cada 35. En el cas de l'agrupació de Gràcia per exemple, passa de tenir 16 delegats a 11. "És una estafa", asseguren els crítics.
