Publicitat
Publicitat

JAPÓ LA CRISI ENERGÈTICA

L'accident de Fukushima fracciona el mapamundi entre els partidaris de l'energia atòmica i els que volen aturar-ne el desenvolupament

El món es debat entre nuclear i renovables

És segura l'energia nuclear? Un any després de l'accident a la central de Fukushima, el món es debat entre els estats partidaris d'aquest model energètic i els detractors, que aposten per alternatives.

L'accident de Fukushima d'ara fa un any va provocar que molts països es replantegessin els seus programes nuclears. Un any després, el món està dividit en dues opcions: la primera -encapçalada per Alemanya- opta per aturar tots els programes nuclears. La segona -liderada per França, els Estats Units i els països asiàtics- prefereix tirar endavant els programes, tot i els dubtes sobre els riscos que va provocar l'accident al Japó. Parlem amb diversos experts sobre la situació actual i els reptes de futur del mapa energètic mundial.

Com ha canviat el món després de Fukushima?

Diferents apostes energètiques arrelen arreu del món

"Després de l'accident han sorgit dues línies contradictòries: la que aposta per la paralització de projectes nuclears i la que ho fa per la continuació", resumeix Juli Barceló, antic membre del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). La primera línia és la d'Alemanya, que va decidir avançar la data de la seva aturada nuclear a l'any 2022, i que té el suport d'altres països europeus com Suïssa, Dinamarca, Bèlgica i Itàlia (que va rebutjar la proposta nuclear massivament en un referèndum).

L'altra línia és la que mantenen els EUA i la majoria de països asiàtics, que estan tirant endavant la construcció de noves centrals nuclears. És la línia que manté França, tot i que els socialistes, al capdavant dels sondejos de les presidencials de l'abril, volen tancar la central més antiga del país. Jordi Dolader, el president de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers, posa un altre element sobre la taula: la necessitat d'una energia competitiva. "L'energia nuclear es va veure amenaçada després de Fukushima però un any després, amb el panorama econòmic de crisi que tenim, queda clar que hem de tenir una energia competitiva, i per això els plans nuclears d'alguns països no s'han aturat i continuen en marxa", diu.

En canvi, Marcel Coderch, vicepresident de la CMT i expert en energia, opina en sentit contrari: "Fukushima ha demostrat que la nuclear no és una energia barata ni segura. El món ara ja sap que l'energia nuclear representa una amenaça per a la supervivència dels països que en fan ús". I assegura: "Quan Alemanya i el Japó demostrin que es pot funcionar sense nuclears, de ben segur que molts altres els seguiran".

L'aturada nuclear alemanya pot ser un model a seguir?

El govern de Merkel ha avançat la fi de la nuclear al 2022

Tots els experts coincideixen que l'aturada nuclear impulsada per Alemanya és una decisió merament política. Els motius d'aquest gir energètic són diversos: d'una banda hi ha l'alarma generada per l'accident de Fukushima en un país amb centrals molt antigues que poden suposar un risc per a la població. De l'altra hi ha el pes de l'opinió pública, cada cop més contrària a les nuclears, com també l'aposta estratègica que ha fet Alemanya per convertir-se en líder en energies renovables. Amb tots aquests elements, el Parlament alemany va aprovar al juliol la proposta per tancar totes les centrals nuclears del país i va fixar com a data límit l'any 2022.

Els experts apunten que en aquesta data les energies renovables podrien generar quasi la meitat de l'electricitat del país. Tots els tècnics consultats coincideixen a destacar que Alemanya està en disposició de crear un nou sistema energètic a curt termini, un fet únic en el panorama energètic mundial. Tanmateix, també sembla clar que a mitjà termini, amb un programa ordenat i una aposta ferma per les renovables, hi ha altres països -com Espanya- que també podrien fer aquesta transició si ho volguessin.

França podria prescindir de les nuclears?

Com afronta el futur el país més nuclearitzat del món

França ocupa el segon lloc mundial, per darrere dels Estats Units, en nombre de centrals nuclears actives, i és el primer pel que fa a densitat de població. Per aquest motiu, el 74% de l'electricitat del país és d'origen nuclear. "Això és conseqüència d'una opció estratègica dels anys 70, que en el futur es demostrarà errònia", diu Marcel Coderch, que vaticina que "en el futur França haurà de reduir substancialment el component nuclear del sistema elèctric per diverses raons, entre les quals la impossibilitat material i econòmica de renovar el seu parc nuclear".

El panorama energètic francès depèn també de les eleccions presidencials del mes d'abril. Si guanya el candidat del Partit Socialista, François Hollande, la dependència de l'energia nuclear es podria reduir considerablement, ja que aquesta ha estat una de les promeses que Hollande ha fet durant la precampanya electoral.

Les energies renovables poden substituir la nuclear?

Fins on arriba el potencial de les energies netes

En aquest punt els experts no es posen d'acord. Jaume Morrón, gerent de l'Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), creu que les energies renovables permetrien que la nuclear fos prescindible. Pensa igual la responsable d'energia nuclear de Greenpeace, Raquel Montón, que a més apunta que en el cas espanyol s'estalviarien 200.000 milions d'euros anuals si el 2050 l'energia de l'Estat fos tota de fonts renovables.

Per a Marcel Coderch, "les renovables han de ser un component fonamental del sistema elèctric del futur". "Si som capaços de desenvolupar sistemes d'emmagatzematge energètic, les renovables podrien substituir amb escreix l'energia nuclear", assegura. En canvi, dos dels altres experts consultats, Juli Barceló i Jordi Dolader, creuen que les renovables encara no estan a un nivell prou madur de desenvolupament per substituir l'energia nuclear. Dolader apunta que "encara no hi ha cap economia que suporti els costos que suposen avui en dia les renovables" i recorda que s'ha de "competir amb la Xina i l'Índia, i amb aquests costos no seria possible".

La crisi és una dificultat per a les renovables?

El moment econòmic frena el seu desenvolupament

La crisi econòmica és una llosa que està dificultant el desenvolupament de les renovables, no només a l'Estat, sinó arreu del món. "Aquest és un dels errors més greus que estem cometen en relació amb la sortida de la crisi, que necessàriament passa per potenciar sectors com el de les renovables, que crea llocs de treball alhora que proporciona un input industrial imprescindible", afirma Marcel Coderch. En la mateixa línia s'expressa Jaume Morrón, d'EolicCat, que creu que ara s'ha d'apostar més que mai per les energies netes. Morrón es pregunta: "Que és més rendible? ¿Una energia que al cap d'un any ja funciona i dóna retorn econòmic, com l'energia renovable, o una en què per aconseguir retorn cal esperar deu anys, com la nuclear?"

Si prescindim de nuclear pujarà el preu de l'energia?

Com afectaria en els preus un canvi de model energètic

La gran majoria d'experts consultats creuen que sense l'energia nuclear els preus augmentarien. Marcel Coderch apunta que "el preu de l'energia pujarà perquè és un bé cada cop més escàs, i com més energia nuclear es faci servir més car serà", i subratlla: "Qui digui que la nuclear és barata no sap de què parla". Juli Barceló destaca, en la mateixa línia, que a l'Estat segur que s'encariria el preu de l'energia "perquè les centrals nuclears actuals tenen un cost de producció més baix que el de les energies renovables", però matisa fermament les seves paraules dient que "a la llarga l'energia nuclear surt més cara, sobretot si es fa de zero". Jordi Dolader, en canvi, creu que el preu pujaria però per un altre motiu: "Les altres energies podrien aprofitar la situació per abusar del seu poder al mercat i posar preus més alts", alerta.

Quin paper hi juguen les economies emergents?

La Xina, l'Índia i el Brasil, nous actors destacats

La Xina té actualment 15 centrals i 26 més en construcció i el desastre de Fukushima no ha aturat els seus plans nuclears. Segons l'Associació d'Energia Nuclear Xinesa hi ha previstes 60 noves centrals per al 2020 amb tecnologia de tercera generació i l'objectiu és tenir-ne 200 l'any 2030. La potència asiàtica ha deixat molt clar que aquesta energia és la clau per donar resposta a la demanda creixent que té a escala interna.

L'Índia, per la seva banda, és una altra de les grans potencies nuclears del món i no vol deixar de ser-ho. Actualment té 20 centrals actives i preveu invertir 150.000 milions de dòlars en la construcció ja en marxa de 6 centrals més. Finalment, un altre actor important entre els països emergents és el Brasil, que ha decidit mantenir els plans de creixement nuclear. Actualment té dues centrals i després d'una revisió de les mesures de seguretat feta arran de l'accident de Fukushima, el govern ha aprovat la construcció d'una tercera central per ampliar la potència energètica del país.

Juli Barceló destaca que aquests països tenen en comú que són "potències superpoblades amb una gran necessitat de recursos energètics, fet que provocarà que desenvolupin programes nuclears, però també altres energies, com les renovables, per donar resposta a les seves necessitats".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT