Publicitat
Publicitat

OCCIDENT CRISI DE LIDERATGE

Els dirigents occidentals, debilitats per la crisi, estan en hores baixes

Un món sense líders

Estan en caiguda lliure. Atrapats en una espiral de crisi econòmica, indecisos sobre la manera de sortir-ne, vacil·lants en un món on esclaten -aquí i allà- reclamacions de més llibertat, els grans líders occidentals no aixequen el cap. Dels EUA al Japó, passant per Europa, no se'n salva ningú. El nostre és un món sense líders.

El president nord-americà, Barack Obama, afronta l'any que ve la reelecció amb el temor d'una recaiguda econòmica alimentada per les tensions entre demòcrates i republicans sobre la recepta per evitar-ho. Ni la captura d'Ossama bin Laden, l'any del desè aniversari de l'11-S, no ha aconseguit situar-lo al nivell de les expectatives creades pel canvi promès en la campanya que el va portar a la Casa Blanca.

Segons l'índex Rasmussen, a finals de juliol, en ple debat sobre el deute als EUA, només el 23 per cent d'enquestats aprovaven fermament la gestió d'Obama, mentre que un 44 per cent la suspenien del tot. La separació entre els dos era de -21 punts, una xifra mai vista des de l'esclat de l'escàndol Watergate amb Robert Nixon al poder.

A Europa, la situació dels líders de països com ara França, Alemanya i el Regne Unit no és més bona. El primer que passarà per les urnes serà, l'any que ve, el president francès, Nicolas Sarkozy, que ara mateix té ben magra la reelecció. Només el 20 per cent de francesos aproven la gestió de Sarkozy a l'Elisi, mentre que els seus predecessors tenien un índex del 50 per cent a aquestes altures del mandat presidencial. Ni l'intent de liderar la campanya militar a Líbia -després de la mala gestió a Tunísia- ni tampoc l'embaràs de la seva dona han donat ales a Sarkozy.

Merkel ja no és la 'Dama de Ferro'

L'any següent, el 2013, serà la cancellera alemanya, Angela Merkel, la que haurà de revalidar el mandat. Merkel ha perdut, en només un any, la imatge de Dama de Ferro que s'havia guanyat. Les seves anades i vingudes en la crisi de l'euro han posat nerviosos no només alguns dels dirigents mundials sinó també uns mercats embogits.

Només el 40 per cent d'alemanys consideren que Merkel ho està fent bé, un dels índexs més baixos des que va accedir al càrrec, fa sis anys. I les cites electorals regionals aquest any han estat un seriós advertiment per al seu futur i per al del seu partit, la conservadora CDU.

A Londres, el primer ministre britànic, David Cameron, se'n va anar de vacances amb un afegitó a la seva llista de descrèdits: el tracte de favor a l'imperi Murdoch, esquitxat per l'afer de les escoltes del News of the World . Els aldarulls a Londres i a altres grans ciutats angleses el van enxampar a Itàlia, d'on ha tornat per trobar-se amb un país encès i amb la indignació ciutadana i les crítiques a una policia que no va saber controlar el caos dels primers dies. Cameron ha optat pel discurs de la mà dura, ha obviat l'autocrítica, ha mantingut el seu programa de retallades públiques, i ha donat carta blanca a la persecució policial i pública dels culpables dels disturbis.

L'efecte del tsunami al Japó

El terratrèmol i el tsunami de l'11 de març al Japó, amb el posterior accident nuclear de Fukushima, han obert una crisi de govern en què el més qüestionat de tots és el mateix primer ministre, Naoto Kan, incapaç de gestionar amb eficàcia les conseqüències d'aquell triple desastre que, a més, ha agreujat la situació econòmica del país. Kan és el cinquè primer ministre en cinc anys en un país que viu una crisi política que ve de lluny. Els nipons ja no se'l creuen més.

Aquest no és un bon moment per manar. "L'espiral de crisi econòmica provoca la sensació que la política no arriba a dominar la situació i s'emporta els lideratges", explica Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació i consultor polític. En altres moments crítics de la història mundial, "tenies la sensació que els líders manaven, que la seva era l'última paraula", diu Gutiérrez-Rubí, que ara constata poca valentia dels polítics per regular l'economia.

"Com més complexa és una crisi, més fort ha de ser el lideratge", explica Cristina Gallach, del Consell de la UE, "i ara ens trobem amb polítics amb una agenda molt de cara endins, amb poca capacitat d'interactuar a l'escena mundial". Per Gallach, la confiança de l'elector amb la política s'ha degradat molt i, "si no hi ha vincle de confiança, no segueixes el líder". I el cercle sembla no tenir fi.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT