Publicitat
Publicitat

POLÈMICA A BARCELONA

L'Ajuntament anuncia primer i retira després la col·locació d'un monòlit davant del temple

Un monument gai a la Sagrada Família?

L'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir, i se'n va desdir poc després, que el monument dedicat a les lluites homosexuals s'ubicaria al parc de la Sagrada Família. La polèmica està servida.

Des del mes de juliol Barcelona busca ubicació per a un monument dedicat a les persones gais, lesbianes i transsexuals que han estat represaliades. La sorpresa va saltar ahir al migdia quan, a través d'un comunicat, l'Ajuntament va fer saber que el lloc escollit era el parc de la Sagrada Família. La ubicació cèntrica d'aquest espai i el fet que en aquests moments estigui en obres i que, per tant, no requereixi una intervenció especial eren els dos arguments que es donaven, des de la regidoria de Drets Civils, que depèn d'ICV, a favor d'aquesta ubicació. La idea, però, acabaria amb una marxa enrere.

A mitja tarda, el que era una notícia en ferm ja es convertia només en una possibilitat, després que el Consell Assessor d'Escultures, l'ens que ha de donar el vist-i-plau a la ubicació de tots els monuments, fes saber que no havia valorat aquesta opció. La notícia, doncs, passava a ser que l'Ajuntament continua buscant un espai cèntric per a la col·locació d'un monòlit triangular fet de pedra de Montjuïc i amb els laterals pintats de color rosa que portarà una placa amb la següent inscripció: "En memòria dels gais, les lesbianes i les persones transsexuals que han patit persecució i repressió al llarg de la història. Barcelona 2011". La mesura, de fet, s'inscriu en el pla municipal per al col·lectiu lèsbic, gai, bisexual i transsexual, que es va començar a plantejar l'any passat amb l'horitzó del 2015.

Tot i la marxa enrere, la possibilitat que el monument s'ubiqués davant de la Sagrada Família ja havia encès els ànims d'alguns sectors. El més ràpid a fer saber el seu malestar va ser Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal del PP, que va definir la idea com una "autèntica provocació" i va anar encara una mica més enllà en negar la necessitat del monument. CiU, per la seva banda, demanava "sentit comú" al govern d'Hereu a l'hora d'escollir l'emplaçament. També des de l'oposició, ERC celebrava la decisió de fer via amb la instal·lació d'aquest monolític i defugia qualsevol polèmica pel lloc escollit.

Crítica eclesiàstica
Òbviament, la possibilitat que s'alci un monument dedicat al moviment gai a pocs metres de la Sagrada Família també va generar reaccions de la comunitat cristiana de Barcelona. El col·lectiu E-Cristians, que va titllar la proposta de "provocadora", elabora un discurs de desaprovació. "Que poc després del viatge del Papa s'anunciï un monument com aquest al mateix lloc que va visitar Benet XVI fa mal a la ciutat", explicava el president de l'entitat, Josep Miró i Ardèvol, que apunta que des del Vaticà s'interpretarà el gest com una "falta de consideració".

E-Cristians recorda a l'equip de govern de l'Ajuntament que la mesura, si s'acaba executant, pot tenir un cost electoral. "És impresentable que es dediqui un monument als homosexuals i que no es faci, per exemple, per homenatjar la família, els immigrants o els represaliats pel franquisme", reflexiona Miró i Ardèvol. Consultat per l'ARA, l'arquebisbat de Barcelona va evitar fer qualsevol comentari. Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família, també va preferir no pronunciar-se fins que no disposi de més informació sobre la proposta.

Església Plural entén que potser hi hauria localitzacions més adequades. "Qualsevol mesura de suport a una minoria em sembla positiva; no hi veig cap problema", detalla Joan Oñate, president de l'entitat. Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau, emet una reflexió semblant: "No sóc partidari dels monuments, però em sembla bé que es reti homenatge als col·lectius que han patit persecució i falta de respecte. El més discutible és la ubicació".

Altres exemples
Aquest monument, es posi on es posi, no serà el primer d'aquestes característiques que hi ha a Catalunya. A l'espigó de Sitges hi ha una escultura similar -un triangle rosa invertit- des de l'any 1996 quan diversos col·lectius de gais i lesbianes l'hi van col·locar en contra de l'homofòbia. A Europa també hi ha monuments que recorden la persecució que han patit els homosexuals durant molts anys. A Berlín i a Amsterdam, per exemple, hi ha escultures amb el triangle rosa que recorda el símbol amb el qual els nazis marcaven els gais i lesbianes. A Nova York trobem el més antic: una escultura amb dues parelles, una d'homes i una de dones, del 1969.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT