La mora bancària arriba al 7,6%
El nivell de morositat dels bancs, caixes, cooperatives i botigues de crèdit tanca el 2011 al 7,61%. Representa un augment d'1,8 punts sobre l'any anterior i el nivell més alt des del novembre del 1994.
BARCELONA.La correlació entre el nivell d'atur i la morositat queda bastant explícita si comparem la crisi actual amb la que hi va haver entre el 1992 i el 1994. En aquella ocasió, el nivell de desocupació va arribar al 24,5% (amb menys població activa) i el de mora va superar el 9%. El 2011 ha tancat amb un percentatge d'impagaments de crèdits concedits per bancs, caixes, cooperatives i botigues financeres del 7,61%, un total de 135.749 milions d'euros, segons les gràfiques publicades ahir pel Banc d'Espanya, que encara governa Miguel Àngel Fernández Ordóñez.
Aquesta situació representa un augment d'1,8 punts sobre el 5,81% a què es va arribar el 2010. La cartera de dubtosos va augmentar en 28.500 milions l'any passat, tenint en compte uns crèdits totals del sistema financer d'1,782 bilions. La reducció de l'activitat econòmica es reflecteix precisament en aquesta dada, que es va reduir un 3,3% respecte del 2010, un any que es va acabar amb una cartera creditícia global d'1,843 bilions.
Sis mesos seguits d'increment
La pujada del desembre suposa el sisè mes seguit d'augment (al novembre la mora va ser del 7,51%), després de la petita retallada del juny, quan el nivell va baixar del 6,48% al 6,41%, segons informa Efe. Pel que fa a les institucions financeres de crèdit, que centren la seva activitat en préstecs al consum -viatges, cotxes, televisors-, registraven una morositat superior, del 8,39% a tancament del desembre.
Amb tot, l'any passat hi va haver una reducció del nivell d'impagats en aquest segment, ja que el mateix mes del 2010 el percentatge era del 9,63%. Aquesta mena de negocis van concedir 43.064 milions, amb uns dubtosos de 3.614 milions.
Les previsions apunten a un increment per als pròxims mesos. Malgrat tot, alguns analistes havien pronosticat que el 2011 s'acabaria amb una morositat superior al 8%, una situació que finalment no s'ha donat. Això sí, seguirà la connexió entre atur i morositat. De fet, el sector financer espanyol va sumar unes provisions de 76.285 milions durant l'any passat, amb un increment de 4.589 milions sobre l'exercici anterior.
Per si fos poc, la reforma financera engegada pel ministre Luis de Guindos busca incrementar les provisions bancàries en 52.000 milions en un termini màxim de dos anys. Es tracta de reduir l'exposició de les entitats sobre el sector immobilari, que provoca bona part dels impagament i del nivell de morositat. El sector considera que aquestes dotacions, que majoritàriament es compensaran contra els propis resultats de les entitats, seran pràcticament definitives perquè torni a fluir el crèdit. La reforma es complementa amb les exigències europees d'augmentar el capital de màxima qualitat dels bancs i caixes fins al 9% el pròxim juny.
ICV contra l'indult de Sáenz
D'altra banda, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs contenciós administratiu interposat per Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) contra l'indult parcial decretat per l'anterior govern socialista al vicepresident del Banco Santander, Alfredo Sáenz.
El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Coscubiela, va explicar ahir que la formació política ha enviat una carta al governador del Banc d'Espanya perquè obligui Sáenz a plegar de les seves funcions en el termini màxim d'un mes i procedeixi a la seva "plena inhabilitació".
