La morositat de Camps posa en perill els serveis públics

València.La Generalitat de Catalunya no és l'única que té problemes financers. Hi ha qui en té de molt més greus. Al voltant de mig centenar d'empreses subministradores de la sanitat pública valenciana s'han associat en una plataforma per exigir al govern de Francisco Camps, del PP, que saldi els deutes que hi té pendents i que els doni garanties que cobraran pels seus serveis. La deixadesa i la falta de liquiditat de l'executiu valencià ha posat en risc la viabilitat d'algunes d'aquestes societats, que amenacen de tallar el subministrament.

L'advocat Vicente Peiró és el portaveu de l'anomenada Plataforma de Proveïdors de la Sanitat Pública Valenciana, que la setmana passada fins i tot es va inscriure en el Registre d'Associacions de la Comunitat Valenciana. En la seva assemblea constituent celebrada uns dies abans ja va rebre l'adhesió de 40 empreses i ara ja en són més d'una cinquantena.

Es tracta de companyies de grandària més aviat petita, que tenen entre 5 i 40 empleats, i majoritàriament del País Valencià, però també de Catalunya i Madrid, i que acumulen retards en els cobraments en alguns casos des de l'any 2008.

L'objectiu de l'associació és aconseguir un acord marc amb la conselleria d'Economia que garanteixi als proveïdors el pagament sense retards de les factures pendents, o que la Generalitat signi convenis amb les entitats bancàries i de crèdit perquè puguin avançar-los els diners. "El problema és que les entitats financeres ja no admeten els pagarés del govern valencià per donar crèdit, no se'n fien", lamenta Peiró. L'advocat vaticina, a més, que el 2011 serà pitjor en aquest sentit, ja que el pressupost autonòmic en l'àrea de la Sanitat s'ha retallat tant "que se'ls acabarà a l'abril".

Per arribar a un acord, els proveïdors del Consell anuncien: "Pressionarem fins on podrem". Encara més, si no hi ha una solució a curt termini, amenacen que hi haurà "problemes amb els subministraments". També van sol·licitar el dia 16 una reunió amb el conseller de Sanitat, Manuel Cervera, però fins avui cap responsable del departament hi ha contactat.

La via judicial, per la seva banda, es reserva a cada empresa. Peiró, partidari de la via diplomàtica, considera que la batalla als tribunals és costosa (en esforç i diners) per als petits i tampoc els garanteix el cobrament immediat de les factures.

Entre 2006 i 2009 gran part dels subministradors sanitaris van portar el govern valencià a judici per deutes des del 2003. En total, 565 sentències que obligaven la Generalitat a pagar 414 milions d'euros pendents més 51 milions en interessos de demora. Només amb els interessos, explica el diputat del PSPV Ignasi Subias, s'haurien fet 25 centres de salut.

Com a resultat d'aquesta política de morositat de l'executiu de Camps moltes empreses han optat per exigir el prepagament dels seus serveis. Per exemple, les farmàcies ja no subministren ni els productes ambulatoris ni els medicaments per a les farmacioles de l'administració si no se'ls abonen per endavant.

I, en un altre àmbit, Correus, que la setmana passada va arribar a tallar el servei de recollida de notificacions als jutjats de Castelló, Vila-real, Nules, Sueca, Catarroja i Ibi, i va amenaçar amb estendre-ho a tot el País Valencià perquè la Generalitat li pagués els més de 33 milions d'euros que li deu des del 2005. El ple del govern va haver d'aprovar divendres un pla de crèdit especial per fer front a aquest deute en tres anualitats. L'any 2009 els advocats del torn d'ofici de Castelló ja es van mobilitzar per cobrar minutes que els devia la Generalitat Valenciana.