Publicitat
Publicitat

LA REORGANITZACIÓ DEL SISTEMA FINANCER

El conseller delegat del BBVA, Ángel Cano, diu que després de quedar-se Unnim volen créixer sense compres

La morositat del crèdit de la banca frega el 8%

El crèdit concedit per bancs i caixes a famílies i empreses arriba a una morositat del 7,91% al gener i segueix al nivell més elevat des del 1994. La crisi immobiliària dels promotors encara no toca fons.

El total de crèdits dubtosos del sector financer espanyol arribava als 140.027 milions d'euros el gener passat, una xifra que representa un creixement de 4.189 milions en un sol mes. Aquest increment significa que la morositat sobre el total de la cartera creditícia de bancs, caixes, cooperatives i establiments financers de crèdit es va situar en el 7,91%, al nivell que hi havia el novembre del 1994 (8,01%), mentre que el desembre del 2011 el percentatge era del 7,61%. La moratòria d'aquest gener va ser gairebé dos punts més elevada que el 6,06% que hi havia el gener de l'any passat.

Aquest llistat de dades serveix per entendre que el nivell d'impagaments tant de particulars com d'empreses no ha tocat fons, i que pot superar el 9% a finals d'aquest any, segons va assegurar el professor de finances de l'escola de negocis Iese Jordi Soley. A més, les xifres del mes de gener són poc encoratjadores, perquè el volum total de crèdit ha mantingut la tendència a la baixa. És a dir, el volum total de crèdits del desembre -1,782 bilions- va disminuir fins als 1,769 bilions del gener, com una mostra més de la desacceleració de la demanda.

La comparació interanual exemplifica encara més aquesta caiguda de l'activitat creditícia del sistema financer espanyol, perquè el gener del 2011 hi havia un global de préstec viu d'1,827 bilions. Així doncs, la reducció dels últims 12 mesos amb el gener passat com a referència va ser del 3,14%. Segons les estadístiques del Banc d'Espanya, la morositat de les entitats de dipòsit (bancs, caixes i cooperatives de crèdit) va arribar al 8%, mentre que la dels establiments de crèdit (els que no poden acumular passiu) va ser més elevada, del 8,39%, sense variacions respecte del mes anterior.

L'increment de la mora del gener ha estat el setè seguit que es comptabilitza, especialment per l'empitjorament de l'activitat empresarial promotora, que ja representa el 75% del crèdit impagat. Jordi Soley va assenyalar: "En els pròxims mesos veurem un augment de la morositat de les famílies, especialment en el crèdit al consum".

"També hem de considerar que veníem d'uns anys amb unes xifres molt baixes. Una morositat d'entre el 3% i el 4% es pot considerar normal. El 7% ja es considera alta", va afegir Soley.

Els analistes consultats no veuen en tot aquest procés una reacció del mercat immobiliari a les mesures d'augment de les provisions bancàries de 52.000 milions obligades pel ministeri d'Economia. En tot cas, sembla que les entitats financeres han optat per potenciar encara més les dotacions dels actius tòxics. Les provisions del sector bancari es van situar en els 81.090 milions el gener passat, gairebé 9.000 milions més que dotze mesos abans.

Pel que fa a la reordenació del sistema financer espanyol, el conseller delegat del BBVA, Ángel Cano, va preveure ahir que a aquest procés encara li falta un any i mig per acabar, i va criticar que en altres països com Alemanya no s'hagi ni plantejat.

Falta de confiança

"Els alemanys no han fet res per concentrar el sector, que està format per entitats molt petites. Algunes han rebut molts ajuts públics, com Commerzbank. Al mercat espanyol, com a mínim, s'ha aprofitat la crisi per reestructurar el sector", va explicar Cano en una conferència a Matins Esade.

Cano va argumentar que la crisi del deute afecta el finançament dels bancs. En aquest sentit, el Tresor espanyol va col·locar ahir 5.044 milions en lletres a 12 i 18 mesos amb l'interès més baix des de l'abril del 2010. En concret, es van subhastar 3.598 milions a un any a l'1,47%, cinc dècimes per sota de l'última operació. La resta de lletres a un any i mig de venciment van tenir un cost de l'1,77%, pel 2,39% de la subhasta anterior.

Malgrat aquesta bona notícia, la prima de risc espanyola (el diferencial entre el bo a 10 anys i l'alemany) va tancar ahir en els 319 punts, sis més que dilluns. Ángel Cano va mostrar la seva esperança sobre els efectes de les dues injeccions de diners fetes pel Banc Central Europeu (BCE), "no tant per la quantitat que ha donat sinó pel termini de tres anys per retornar les quantitats, que dóna una gran tranquil·litat a les entitats".

En resposta a una de les preguntes dels assistents, Cano va ser contundent: "No entenc com després d'aquestes macrosubhastes hi pot haver 800.000 milions dipositats al mateix BCE, perquè com a mínim aquesta quantitat es pot prestar a altres entitats. En tot cas, mostra la falta de confiança que encara hi ha al sector". Cano va afegir que Espanya i Itàlia han estat els països que han demanat més diners al BCE, cosa que exemplifica les necessitats de liquiditat.

El conseller delegat de la primera entitat espanyola per actius després de la compra d'Unnim va indicar que l'entitat catalana ha permès passar de la pitjor quota de mercat del BBVA en cada una de les regions espanyoles a situar-se com la primera. "Entre aquest any i l'abril del 2013 integrarem el client d'Unnim i seguirem apostant pel compromís social", va assenyalar, en clara referència a l'obra social de l'antiga caixa catalana, que ha quedat fora de l'operació de compra. Cano va deixar anar que el BBVA dedica a responsabilitat social corporativa el 2% del benefici.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT