El món municipal reclama més pes en la direcció d'ERC

Barcelona.Esquerra sempre s'ha definit com un partit de base municipalista -de fet, es va constituir el 1931 per afrontar unes eleccions locals-, però els dirigents i els membres de la cúpula últimament no ho han reflectit: dels 17 secretaris de l'executiva, només set han estat regidors, i tres durant menys d'una legislatura. I això que el partit va obtenir el 2007 quasi 1.600 regidors i 160 alcaldies. Tanmateix, el congrés de la tardor corregirà aquesta situació i la renovació de noms passarà, en bona mesura, per fer pujar alcaldes i regidors que hagin aguantat el tipus en les complicades municipals del 22-M, per a les quals es preparen avui i demà a Lloret en una escola municipalista.

El primer pas en aquest sentit el van fer una vintena d'alcaldes al desembre en presentar una resolució al consell nacional del partit que reivindicava "un paper protagonista" del món municipalista en "l'estratègia política i l'organització d'Esquerra" i "més visibilitat a la figura i la feina dels electes locals". En el si del partit hi ha consens en el fet que els municipis han de ser el planter on buscar els futurs dirigents republicans i ho demostra que es va aprovar per unanimitat el text, els impulsors del qual es van oferir com a possibles membres de la nova executiva.

Un dels principals autors de la resolució és Josep Canals, alcalde de Corbera de Llobregat, que opina que "una causa de la davallada" del partit va ser que no semblava "prou proper" perquè no reflectia prou la dimensió municipalista i de proximitat. Un altre impulsor, l'alcalde d'Alella, Andreu Francisco, és dels que opina que "tothom que es dedica a la política hauria hagut de passar pel món local", mentre que Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui, lamenta que, malgrat que "Esquerra és un partit amb molt pes local", això "no s'ha correspost amb la composició de les direccions dels últims 15 o 20 anys".

Més enllà dels sectors

Alguns motius expliquen aquesta poca representativitat. Un és que els republicans tenen força sobretot en municipis petits amb poc personal, fet que obliga l'alcalde a dedicar moltes hora al càrrec, i allunyats de Barcelona, això dificulta l'assistència a reunions. Tot i això, els dirigents locals tenen clar que han de fer un pas endavant. "O incrementem la visió municipalista o no serem capaços de visualitzar-nos a prop de la gent", assegura Canals, que també subratlla que el món local té "una dimensió transversal, més enllà d'etiquetes de sectors", que sempre han dividit Esquerra.

Igualment, l'alcalde de Manlleu, Pere Prat, subratlla que "sens dubte" hi ha consens intern per aprofitar els càrrecs locals preparats, i la diputada i alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà, creu que no es pot "deixar passar més temps" sense que això s'abordi. "Cal reivindicar les essències del partit", afegeix Arés Tubau, regidora a Rubí.

La resolució municipalista, segons Solé, demostra que "al món local hi ha gent preparada i disposada" a situar-se al capdavant d'Esquerra, però fins després dels 22-M no es perfilarà qui farà el pas. "Caldrà esperar fins a les eleccions per veure les persones que destaquin per tenir-les en compte per al nou organigrama", explica Francisco. Tot i això, en l'última renovació de l'executiva del partit, feta al desembre, ja s'hi van incorporar dos representants del municipalisme republicà: Sergi Sabrià, alcalde de Palafrugell -el municipi més gran dirigit per Esquerra-, i Isaac Albert, tinent d'alcalde a Terrassa.

Els regidors destaquen el "realisme" que transmet un càrrec local i Vilagrà considera que els alcaldes toquen "de peus a terra" i saben "què vol la gent". De fet, lamenta que "Esquerra ha fet coses que l'electorat no ha entès". Tubau també creu que "de vegades es perd la frescor del dia a dia del poble a mesura que puges", mentre que el regidor i alcaldable republicà per Barcelona, Jordi Portabella -que es podria postular com a líder del partit-, opina: "És bo que Esquerra torni a enfortir el municipalisme perquè t'obliga a resoldre la quotidianitat pensant en la globalitat".

Malgrat que hi ha "una reivindicació al món municipal de tenir més pes en l'executiva nacional", confirma Solé, això no només hauria d'implicar incorporar-hi gent, sinó també dinàmiques. En aquest sentit, l'alcalde d'Hostalets de Pierola i president del Consell Assessor Municipal, Jordi Calpe, proposa que es reforci aquest organisme de coordinació dels càrrecs locals i que es millori la comunicació d'aquests amb la direcció en un procés "pausat i moderat". Tot i això, Calpe consideraria "un fracàs" intentar "adaptar models d'altres partits" com el PSC, en què els alcaldes actuen com un lobi institucionalitzat.