Publicitat
Publicitat

LES HISENDES LOCALS SENSE RECURSOS

El 26% del pressupost és per a serveis que no els pertoca pagar

Els municipis reclamen un nou model de finançament ja

Un de cada quatre euros que gasten els ajuntaments són per a serveis que no els pertoca assumir. Una situació dramàtica que en l'actual context es converteix en un clam a favor d'un nou finançament.

Els ajuntaments estan al límit. La disminució dels ingressos a causa de la crisi ha fet emergir un problema latent des de fa anys: el finançament local. Cada vegada més els municipis han d'assumir despeses que legalment no els pertocaria pagar, ja sigui perquè es tracta de serveis que no són obligatoris, o bé perquè són competència d'altres administracions. Ara, per primera vegada, un estudi encarregat per la Diputació de Barcelona i l'Institut d'Economia de Barcelona ha quantificat aquest greuge: un de cada quatre euros dels pressupostos municipals són per pagar despeses no obligatòries. O el que és el mateix, els ajuntaments catalans destinen un 26% dels seus recursos a finançar serveis que, amb l'actual marc legal, no els pertocaria assumir. Tot això, traduït en nombres absoluts, significa que la despesa mitjana no obligatòria per habitant i any durant el període analitzat per l'estudi (2003-2009) és de 301,05 euros. En aquest sentit, la comarca més castigada és el Pallars Sobirà, que el 2008 destinava més de 1.300 euros per habitant a aquesta mena de serveis, mentre que el Bages era la que registrava, el mateix any, una menor taxa, amb 280 euros.

Els municipis amb més despesa no obligatòria per habitant són els de menys de 5.000 habitants -amb un 9,04% per sobre de la mitjana- i els que paguen menys són els municipis mitjans -d'entre 5.001 i 20.000 habitants- amb un 9,05% per sota de la mitjana. Per territoris, no hi ha diferències significatives entre demarcacions: la de Girona és la que destina més euros per habitant a despeses no obligatòries, amb 422,71 euros per habitant.

Esforç pressupostari

L'estudi posa de relleu l'esforç pressupostari que estan fent els municipis catalans per "assumir de manera constant i significativa la prestació de serveis més enllà dels que la llei fixa com a obligatoris", va indicar l'autora del treball, Maite Vilalta. L'actual llei reguladora de les hisendes locals, que data del 1985, estableix els serveis d'obligat compliment per part dels municipis, que varien segons les seves dimensions. Però aquesta mateixa normativa també diu que els ajuntaments "poden fer tot el que serveixi per satisfer les demandes ciutadanes". Aquesta ambigüitat és la que, segons Vilalta, s'hauria de resoldre per simplificar el marc legal. Una percepció que comparteix el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué: "S'hauria d'afavorir un gran pacte per ajustar les competències que corresponen a cada administració i, a partir d'aquí, definir un nou model de finançament que sigui coherent amb les competències". Un clam que també es comparteix des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que fa anys que reivindiquen que s'aprovi un nou model de finançament local.

Fogué recorda que en la majoria de casos aquestes despeses de serveis no obligatoris "no són frívoles ni supèrflues perquè es destinen a coses essencials per a la ciutadania", com la seguretat i la protecció civil, que representen un 24% de les despeses no obligatòries per llei, la cultura (també un 24%), serveis socials o comunitaris (10,4%) o l'educació (8,5%).

L'estudi analitza la legislació municipal, començant per la llei de bases de règim local i les actualitzacions posteriors, per calcular quines coses han de sufragar obligatòriament els ajuntaments, quines les assumeixen perquè són necessàries i quines són competència d'altres administracions i que acaben assumint els municipis. En aquest sentit, el treball quantifica en prop d'un 12% aquesta despesa que paguen els ajuntaments i que pertocaria, sobretot, a la Generalitat o l'Estat.

Cementiris sí, indústria no

Els serveis obligatoris per a tots els ajuntaments, i que poden variar segons els habitants, són l'enllumenat públic, els cementiris, la recollida d'escombraries, la neteja viària, el subministrament d'aigua potable, el clavegueram o la pavimentació i conservació de les vies públiques. Unes altres despeses que assumeixen sense que la llei els obligui, però que es consideren necessàries per a la població o són desistides per altres administracions, es refereixen a matèria de seguretat i protecció civil, serveis socials, sanitat, educació, cultura, infraestructures viàries, hidràuliques o agràries, indústria o turisme, entre altres.

Encara que el president de la Diputació de Barcelona ha assenyalat que "aquestes despeses no obligatòries financen serveis continus i necessaris que no es poden deixar de prestar d'un dia per l'altre", ha advertit que amb la crisi econòmica i el model de finançament dels consistoris no ho podran "mantenir tot de la mateixa manera". Amb les conclusions de l'estudi a la mà, Fogué ha reclamat a la resta d'administracions que assumeixin les seves competències: "Que s'ajustin legalment les competències reals que tenen els ajuntaments, s'especifiqui a quin nivell d'administració correspon cadascuna i després pactem el model de finançament".

El paper de les diputacions

El president de la Diputació de Barcelona recorda: "Estem finançant les diferències que hi ha entre el que els diferents nivells del govern creuen que s'ha de fer i el que és realment necessari". En aquest sentit, Fogué defensa el paper de les diputacions com a administracions locals intermèdies que "s'han convertit en especialistes en despeses no obligatòries" i que en aquest nou escenari podrien contribuir a prestar bona part d'aquests serveis que ofeguen els ajuntaments. Segons ell, una altra mesura, que ja s'ha pres en altres països europeus i que a Catalunya ja es va posar sobre la taula ara fa vuit anys, podria ser la reducció del nombre d'ajuntaments, però considera que s'ha de descartar a causa del desgast que implicaria per qüestions d'arrelament i identitat.

Precisament, un 60% dels recursos de capital que les diputacions posen al servei dels ajuntaments serveixen per finançar equipaments i infraestructures no obligatòries, però sí imprescindibles per als ciutadans, insisteix el president de la diputació barcelonina. Fogué també demana "lleialtat institucional" a la Generalitat i a l'Estat per resoldre aquesta situació.

L'autora de l'estudi explica que els governs locals representen el 13% de la despesa pública a l'Estat espanyol, mentre que el 51% correspon al govern central i el 36% a les comunitats autònomes. Vilalta relata que al llarg dels anys, aquests percentatges han patit poques oscil·lacions i posa com a exemple que fa trenta anys els municipis ja assumien l'11% de la despesa pública a Espanya.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT