El mur assetja els palestins d'Al-Walaja

Al-walajaEl 21 de juny els habitants d'Al-Walaja -un petit poble palestí de 2.300 habitants situat a quatre quilòmetres de Betlem- tenen una cita decisiva a la Cort Suprema d'Israel. Aquell dia sabran si té èxit el recurs que han presentat per paralitzar la construcció del mur de separació que, en cas de tirar endavant, acabarà envoltant completament el municipi, limitant-ne l'accés només a una porta controlada per l'exèrcit israelià. Quedaran engabiats. "No tinc cap esperança de guanyar, perquè és la seva justícia i no deixa de ser un altre braç de l'ocupació que patim", expressa Xirin al-Araj, una de les líders del Comitè Popular d'Al-Walaja.

El 2002, Israel va començar a construir el mur de separació en territori palestí, al·legant motius de seguretat. La construcció del mur a Al-Walaja va començar l'abril de l'any passat i, si la justícia no l'atura, en pocs mesos estarà enllestit. I és que, tot i el recurs, les obres avancen a bon ritme. El tràfec de camions carregats de terra és constant. Els operaris -paradoxalment, molts dels quals són palestins- es neguen a comentar res sobre la feina.

L'activitat constructiva és frenètica a tota la zona. A Har Gilo, un assentament jueu a escassos metres d'Al-Walaja, s'edifiquen desenes de cases per expandir la superfície de la colònia, tot i que la construcció vulnera la llei internacional.

Construir, malgrat tot

Al poble palestí d'Al-Walaja també s'estan aixecant nombrosos edificis, encara que els vilatans no reben permisos d'obres i, per tant, els fan il·legalment. Xirin al-Araj explica el motiu: "Tothom vol construir perquè molts temem que quan el mur estigui enllestit no tindrem permís per entrar material d'obra".

La tanca de formigó, que en alguns trams supera els vuit metres d'alçada, no s'està construint reseguint la Línia Verda -que marca la separació entre Israel i Cisjordània prèvia a la Guerra dels Sis Dies de 1967-, sinó que s'endinsa en territori palestí de manera que de facto confisca més terres als àrabs.

Els problemes a Al-Walaja van començar el 1948, quan l'exèrcit israelià va ocupar el poble i va confiscar-ne les terres. Els seus habitants van instal·lar-se en coves i poc després molts van convertir-se en refugiats i es van traslladar majoritàriament a Amman, la capital jordana.

Els que es van quedar van optar als anys 60 per aixecar cases en nous terrenys, i van formar el que avui és Al-Walaja. Després de la guerra del 1967, les autoritats hebrees se'n van anar del municipi a Jerusalem, tot i que les targetes d'identitat dels habitants eren de Cisjordània.

Sense llibertat de moviments

Les conseqüències es van començar a notar el 1994, amb l'establiment dels checkpoints , els punts de control militar israelians. Els vilatans van perdre la llibertat de moviments per entrar a Israel, de manera que només hi poden accedir els que tenen permisos de treball.

Des del 1948, més de 15.000 dunams -unitat de mesura que equival a mil metres quadrats- han passat a mans hebrees, mentre que els palestins en conserven només 2.800. El 1971, una confiscació de terres va permetre la creació de l'assentament israelià de Gilo. Situació que es repetiria el 1979 amb Har Gilo.

"La seva idea és fer-nos la vida impossible perquè ens n'anem. Amb la construcció del mur i la confiscació de terres impedeixen l'expansió d'Al-Walaja", explica la líder local. La falta de permisos de construcció per als vilatans provoca que les ordres de demolició siguin habituals, fins al punt que n'hi ha una sobre l'escola local, gestionada i finançada per l'UNRWA, l'agència de l'ONU pels refugiats palestins.

Segons Al-Araj, l'única opció que tenen és "resistir" i per fer-ho opten per fer manifestacions no violentes -tot i que el que hi participa pot perdre el permís de treball a Israel- i activitats de conscienciació. El cas més extrem és el d'una família que veurà com casa seva queda separada de la resta del poble pel mur. Les autoritats israelianes volen col·locar una tanca electrificada de quatre metres davant l'immoble i posar-hi un control militar per supervisar els moviments. El delicte de la família? Ser palestins, simplement.