És un fantasma que periòdicament surt a passejar, i ahir el PP el tornava a posar sobre la taula. Una de les coses que digereix pitjor el nacionalisme espanyol de l'estat de les autonomies és que hagi deixat escletxes per a la definició de currículums escolars diversos. És una insistència gairebé obsessiva, més pròpia dels nacionalismes decimonònics que del segle XXI. Avui dia els mecanismes de reproducció de la identitat nacional segueixen camins molt diversos. L'escola continua tenint un paper rellevant en la conformació de la consciència col·lectiva, però no té, ni molt menys, la importància que havia tingut: el nacionalisme espanyol disposa d'instruments molt més potents al seu abast. Però ara com ara no ens hauríem de preocupar tant dels atacs de nostàlgia nacionalcatòlica de la dreta espanyola com dels plantejaments neoespanyolistes que puguin generar consensos transversals a Madrid. Per entendre'ns: més enllà dels focs d'artifici, el que és realment perillós és el terreny compartit de Prisa i l' Abc . I és més ampli del que sembla.
