La nacionalització costa 7.551 milions d'euros
La recapitalització de les caixes amb problemes costarà una mica menys del previst inicialment per l'Estat. La reestructuració canvia el mapa financer espanyol i redimensiona el sector.
Barcelona.El nou mapa financer català i espanyol ha costat, de moment, 7.551 milions d'euros a l'Estat. Una factura que el Banc d'Espanya preveu recuperar en un màxim de dos anys, tot i que el reial decret de recapitalització de les caixes aprovat el febrer allarga l'estada del diner públic en el capital d'aquestes entitats fins a un màxim de cinc anys. Quan l'Estat vengui les seves participacions a les caixes nacionalitzades, els inversors privats que les adquireixin pagaran per aquests paquets accionarials un 12,5% més del preu pagat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Com a mínim, aquesta és la previsió que va fer ahir el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, perquè els interessats vagin prenent nota.
El regulador ja dóna la reforma per acabada (només Liberbank i el grup Mare Nostrum, en el qual hi ha la catalana Caixa Penedès, tenen una pròrroga de 25 dies per acabar de tancar l'entrada d'inversors privats al seu capital). Ara començaran els moviments de les entitats més solvents i amb ganes de créixer i dels fons d'inversió internacionals per esgarrapar quota amb l'adquisició de les caixes nacionalitzades.
Menys entitats, menys empleats
La concentració del sector ha comportat no només una disminució del nombre d'entitats sinó també del personal empleat al sector. Les entitats que han participat en alguna de les fusions han reduït la seva plantilla, de mitjana, un 16,9%, segons les dades que va facilitar ahir el Banc d'Espanya. El tancament d'oficines també s'ha fet notar en els dos últims anys. De mitjana, són un 17,2%, però en el cas d'algunes de les caixes que han participat en alguna fusió, l'eliminació de sucursals ha arribat al 30%.
El Banc d'Espanya quantifica la injecció de capital a les caixes que necessitaven millorar la seva solvència en 7.551 milions. A aquests diners cal sumar-hi els 5.838 milions que les entitats han aconseguit per la via privada. Els bancs estrangers assenyats pel regulador (Barclays i Deutsche Bank) van ser recapitalitzats per les seves matrius; Bankinter va optar per ampliar capital; Bankia i Banca Cívica van sortir a borsa; Bankpime va ser finalment absorbit per CaixaBank; i Liberbank i BMN encara tenen uns dies per tancar l'entrada al seu capital d'inversors privats.
L'escull de la CAM
Punt i a part és la situació de la CAM, intervinguda i a l'espera de ser adjudicada en subhasta. El Banc d'Espanya inclou en la factura de la recapitalització estatal els 2.800 milions d'euros que va injectar el FROB a l'entitat valenciana. Tanmateix, el cas de la CAM encara sembla lluny d'arribar a bon port. Les entitats interessades a aconseguir la caixa exigeixen que l'Estat es faci càrrec de les pèrdues que puguin haver quedat ocultes en els comptes d'una entitat amb uns actius de 71.000 milions d'euros, uns venciments de deute per 2012 de 5.000 milions, una morositat del 19% i que va generar unes pèrdues, només durant el primer semestre d'enguany, de 1.100 milions d'euros. Per això la factura estatal previsiblement pujarà sensiblement dels 7.551 milions reconeguts.
La reforma del sistema financer espanyol va iniciar-se el 2009, amb la creació del FROB. Però la reestructuració del sector va agafar embranzida a principis del 2011, just després del rescat d'Irlanda. En aquest context i amb la pressió internacional a sobre, el govern espanyol va posar en marxa el reial decret de recapitalització. El 2009 hi havia 45 caixes a Espanya, de les quals 15 eren catalanes. Un cop redimensionat el sector, al conjunt de l'Estat ja només queden 15 grups de caixes, de les quals només dues -Ontinyent i Pollença- mantenen l'estructura original. La resta han creat bancs, als quals han transferit els seus actius i passius financers.
