Publicitat
Publicitat

Opinió

La necessitat d'un pla Marshall Per al sud del Mediterrani

Roma, 3 i 4 de març. Novena sessió plenària de l'Assemblea Euromediterrània. ¿Qui ens havia de dir que la reunió tindria com a tema central els esdeveniments viscuts en diversos països de la ribera sud del Mediterrani? Un cop més, la prospectiva no havia aventurat la caiguda dels règims de Tunísia i a Egipte. Tampoc la implosió de Líbia.

Existeix una tendència dels bonistes a fer un discurs idealista i romàntic sobre el que succeeix als països del sud. Parlen de la primavera de les democràcies, del paral·lelisme amb la revolució europea del 1848... però un coneixement de la història i de la política ens ha de portar a dir que enlloc està assegurada una evolució cap a democràcies plenes i garants dels drets humans tal com les vivim a Occident. Tant de bo que sigui així. Perquè succeeixi no ens podem quedar de braços plegats. És l'hora de la Unió Europea. També per un egoisme intel·ligent. Europa ha d'abocar recursos i experiència al nord d'Àfrica a la manera d'un pla Marshall per fer sortir les societats del clot de tants anys de dictadura i pobresa. Punts del pla: creació de sistemes institucionals democràtics que siguin bel·ligerants contra la corrupció; creació de llocs de treball i aposta per una economia formal. Un acord d'interès mutu entre el nord i el sud amb els següents ingredients: democràcia, drets humans, creació d'economies de mercat i llocs de treball i integració regional.

La preocupació per Líbia

Els mateixos parlamentaris àrabs reunits a Roma veuen amb preocupació el règim decadent de Gaddafi, que no ha estat defensat per cap president àrab. Hi ha diferents escenaris negatius: una llarga guerra tribal a l'estil de la que es viu a Somàlia o un increment de la repressió d'un governant que pot recuperar posicions. La comunitat internacional s'ha d'interrogar sobre les seves obligacions a la llum de la responsabilitat de protegir, desenvolupada per Nacions Unides després del tràgic episodi dels Balcans occidentals en els anys noranta del segle passat. Una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides sembla inabastable avui (Rússia i la Xina només canviarien de parer davant una massacre fefaent). El multilateralisme efectiu, teoritzat per Javier Solana després de l'experiència dels Balcans, segurament es posarà a prova a Líbia en els propers dies. La intervenció militar de l'OTAN ja s'està sospesant discretament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT