Publicitat
Publicitat

COP AL TERRORISME ISLAMISTA

Bin Laden era membre d'una de les dinasties més riques de l'Aràbia Saudita. Els abusos de l'URSS i d'Occident el van empènyer cap a l'extremisme

De nen de casa bona a primer terrorista global

El 1994, Ossama Bin Laden (Riad, 1957 - Abbottabad, 2011) va trencar amb qualsevol opció de retrocedir en el seu camí de violència en nom de Déu. Aquell any, el seu país d'origen, l'Aràbia Saudita, va negar-li la ciutadania per la seva oposició violenta a la presència de tropes dels Estats Units en terreny saudita. Ossama també va distanciar-se per sempre més de la seva família, un dels llinatges empresarialment més poderosos del món àrab. Des d'aquell moment, amagat en països del Tercer Món on la seva prèdica contra els estralls del colonialisme occidental anava agafant volada, va començar a escriure un currículum terrorista inigualable.

Any 1998: 224 persones moren en els atemptats contra les ambaixades dels EUA a Kènia i Tanzània. Any 2000: atac contra el vaixell de guerra US Cole al Iemen, amb el resultats de 17 soldats morts. 11 de setembre del 2001: prop de 3.000 persones perden la vida en els atacs contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, a Washington. Els atemptats provoquen la invasió de l'Afganistan, i el 2003 també serveixen de justificant perquè el president dels EUA, George W. Bush, declari la guerra a Saddam Hussein i comenci el malson de l'Iraq. Actualment, Al-Qaida i els talibans segueixen causant centenars de morts cada any en atemptats contra la població civil de l'Afganistan i l'Iraq. Totes aquestes accions d'Al-Qaida -l'organització terrorista que Bin Laden va fundar-, però també els atacs d'altres grups islamistes -autors d'atemptats com els de l'11 de març del 2004 a la xarxa de trens de Madrid o els atacs a la xarxa de metro de Londres, el 2005-, es van executar sota la influència espiritual de Bin Laden.

Un nen de casa bona

Ossama Bin Laden va ser un jove privilegiat. El seu pare, Mohamed Bin Laden, d'origen iemenita, era propietari d'un dels principals grups constructors de l'Aràbia Saudita. Ossama era fill del seu primer matrimoni, amb Alia Ghanem, siriana d'origen benestant. Bin Laden va estudiar la primària i la secundària a l'escola Al-Thagher, l'escola més elitista de la ciutat de Gidda. Steve Coll, el periodista occidental que més ha escrit sobre la família Bin Laden, relatava en un reportatge del 2005 per al setmanari The New Yorker que Bin Laden va ser un bon alumne, agradable en el tracte i força tímid malgrat que la seva presència física era imponent. No va ser fins ben entrat en l'adolescència que va mostrar interessos polítics i religiosos. D'aquells anys escolars, i fins i tot dels seus anys frustrats estudiant administració i direcció d'empreses a la universitat King Abdalaziz de Gidda, sorgeixen les fotografies avui tan cèlebres d'un Ossama fent turisme a Europa, vestit a la manera occidental, amb dones de la seva família vestides amb faldilla curta, o els testimonis d'ell gaudint amb cotxes de luxe, afició que aleshores seguia amb fruïció, segons Coll. Tot i això, The New York Times recordava ahir que Ossama va ser l'únic dels cinquanta fills que va tenir el seu pare que no va voler estudiar a l'estranger. Fins i tot durant els atemptats de l'11-S, diversos membres de la família Bin Laden vivien als EUA. Encara avui és motiu de controvèrsia la relació empresarial que mantenia aquesta família amb la del president Bush.

El 1972, amb 15 anys, Bin Laden va iniciar estudis islàmics, per iniciativa pròpia, a l'escola Al-Thagher. Els seus professors eren de Síria i Egipte i es creu que van ser els que el van introduir en el cercle dels Germans Musulmans, el partit polític que des d'Egipte ha mirat de legitimar políticament les lleis islàmiques. Durant els seus anys universitaris, Bin Laden va enfortir els seus lligams amb els Germans Musulmans i amb 17 anys va celebrar el primer dels seus cinc matrimonis coneguts. El diari The Washington Post informava ahir que com a mínim Bin Laden hauria tingut 23 fills.

El 1979, amb 22 anys, es produeix el primer canvi radical en la vida de Bin Laden. La invasió de l'Afganistan per la Unió Soviètica el convenç que cal prendre les armes per defensar els seus germans musulmans afganesos. Ràpidament destaca per les seves qualitats com a líder militar i les seves accions reben suport armamentístic dels EUA, tot i que ell mateix havia explicat que el finançament procedia de donants àrabs. El setmanari Die Zeit assegura que el 1984, durant la guerra, Bin Laden va arribar a tenir 20.000 combatents, talibans però sobretot voluntaris àrabs.

Jihad transnacional

El 1984, quan la seva estrella comença a ser reconeguda, Bin Laden pren contacte amb el professor palestí d'estudis islàmics Abdullah Azzam, que el convenç de la idea d'imposar l'islam internacionalment per la força, la "jihad transnacional" que Bin Laden veia com el camí cap a un califat global.

Bin Laden va canviar d'enemic el 1991, de l'URSS als EUA, quan l'administració de Bush pare va envair l'Iraq. Llavors va declarar la guerra santa als EUA, just quan començava a estendre la xarxa terrorista global i a materialitzar la màquina de matar que acabaria sent Al-Qaida. Entre el 1992 i el 1998, la CIA comença a vincular diferents atemptats a l'Àfrica amb Bin Laden. La seva família i el seu país havien renegat d'ell. Era un home clandestí, que anava amunt i avall, fins a l'últim dia reclutant pobres d'esperit disposats a sacrificar la vida per portar l'infern a la terra, una terra que ell ja no trepitjarà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT