Crònica 12/10/2011

El nom sí que fa la cosa quan es parla de finançament

Pere Martí
3 min

El nou model de finançament serà un dels temes claus de la campanya electoral del 20-N. Tots els partits concreten en el seu programa una proposta, ja es digui pacte fiscal o concert. Hi ha punts de coincidència però també distàncies difícilment salvables. L'objectiu és reduir el dèficit entre Catalunya i Espanya, que diversos estudis han situat entre el 7% i el 10% del PIB català, i la clau de volta és qui recapta els impostos, qui té la caixa, i aquí no hi ha consens. En el model del concert econòmic basc qui recapta els impostos són les diputacions forals, i el govern basc negocia cada any amb el govern espanyol la quota (el cupo ) que li toca pagar pels serveis que l'Estat presta a Euskadi. En el cas navarrès funciona igual.

La Constitució espanyola atorga a Euskadi i Navarra drets forals i sempre s'ha sobreentès que això implicava disposar del concert. No hi ha cap disposició que prohibeixi que altres nacionalitats o comunitats en puguin tenir. A la Transició els partits catalans majoritaris van renunciar al concert i, des d'aleshores, el model de finançament de Catalunya és una assignatura pendent. Ara sembla que hi ha una àmplia majoria social favorable a resoldre la qüestió definitivament (vora el 80% segons les enquestes), però el consens polític no serà fàcil.

Les propostes tenen diferents noms, i en alguns casos el nom fa la cosa. La discrepància principal està en la recaptació dels impostos: tots els partits defensen que ho faci el govern català excepte el PSC, que en la seva proposta de pacte fiscal federal defensa millorar el model actual "en la línia d'aprofundir el seu caràcter federal" i que segons fonts socialistes pot arribar a donar els mateixos ingressos que el model foral. En el manifest electoral es parla de "convergència de models", que vol dir que "el nou model haurà de preveure els mecanismes que garanteixin el procés gradual de convergència de resultats entre els diferents models de finançament". El manifest electoral socialista no parla de la sortida de Catalunya de la Lofca, cosa que fa molt difícil un canvi radical de model. En aquest punt, CiU planteja introduir una clàusula d'excepció a la Lofca que li doni "singularitat pròpia".

Els dos models més similars, sobre el paper, són els de CiU i ERC. En el seu programa electoral, la federació nacionalista evita parlar de concert però defensa "la gestió tributària íntegra (exacció, recaptació, liquidació i inspecció) de tots els tributs generats a Catalunya", cosa que també recull el programa electoral d'ERC de manera idèntica, tot i que els republicans sí que parlen obertament de concert. Per la seva banda, ICV també parla de la gestió de tots els impostos a través de l'Agència Tributària de Catalunya, però els ecosocialistes parlen de concert econòmic solidari, perquè a més d'establir una quota pels serveis que l'Estat presta a Catalunya, en proposen una altra que es tractaria d'una quota de solidaritat interterritorial, que seria "limitada" i no podria afectar negativament la competitivitat de Catalunya. En aquest aspecte també coincideixen CiU -que parla d'una "quantitat per donar compliment al principi de solidaritat interterritorial"- i el PSC -que parla d'un model solidari.

Voluntat política

La distància entre aquests quatre partits és important (veure gràfic adjunt) en punts claus del model i dependrà de la voluntat política de cadascun d'ells fer possible un consens més o menys ampli sobre el nou finançament. De moment han decidit deixar passar les eleccions, perquè ningú vol trencar el mirall del consens abans d'uns comicis. Després del 20-N probablement governarà el partit que va votar en contra del model de finançament vigent al Congrés de Diputats.

stats