El nombre de llicències cau un terç en només cinc anys
Els caçadors reivindiquen la seva tasca al bosc per estabilitzar les poblacions d'animals. Però el nombre d'aficionats a la caça que renoven la llicència va a la baixa. S'ha reduït un terç en l'últim lustre.
GIRONAEl nombre de llicències de caçadors que paguen taxa a Catalunya ha passat de 84.185 l'any 2007 a 55.899 l'any 2011. Aquestes xifres, proporcionades pel departament d'Agricultura, no tenen en compte, però, els caçadors més grans de 65 anys -que estan exempts de pagar la taxa-, ni els mateixos agents rurals -que per la seva funció també disposen de llicència i tampoc han de pagar la taxa-. En qualsevol cas, les xifres evidencien que la caça perd adeptes a Catalunya. Els caçadors, no obstant, reivindiquen la seva tasca a l'hora d'estabilitzar les poblacions d'animals i el seu coneixement del territori. Així, Manel Raurich, president d'Agrupcat, afirma que la societat és "cada vegada més animalista" i lamenta que a la ciutat es "criminalitzi" el col·lectiu dels caçadors. Raurich ho atribueix al desconeixement, amb "comentaris fora de lloc i arguments distorsionats", i recorda que els caçadors compleixen la normativa i que són els primers a col·laborar quan hi ha incendis o quan es perd alguna persona al bosc, perquè es coneixen "com ningú" el territori.
El president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, destaca que la "caça social" que es practica a Catalunya no té res a veure amb la imatge projectada per pel·lícules com La escopeta nacional . Explica Piera que és una pràctica "molt arrelada" al territori, que quasi cada poble català té la seva pròpia agrupació local de caçadors i que pràcticament no hi ha ànim de lucre. Els caçadors arriben a acords amb els propietaris forestals, que els cedeixen els terrenys a canvi d'arranjar camins o encarregar-se del control de poblacions d'animals com els senglars o els conills. "El món ha canviat de tal manera que, si els caçadors no existissin, s'haurien d'inventar", ironitza Piera.
Les temporades de caça cada vegada s'allarguen més. Piera recorda que abans se solia caçar d'octubre a febrer, però que ara, en el cas del senglar, la veda s'aixeca ja a principis de setembre i es pot caçar fins al mes de març. En el cas de les comarques gironines, aquesta temporada es va avançar l'inici al primer diumenge de juliol per l'alta densitat de senglars. Un allargament de la temporada que comporta, segons el president dels caçadors, un important cost econòmic per a les butxaques dels caçadors.
