Publicitat
Publicitat

EL NAUFRAGI DEL 'COSTA CONCORDIA'

Totes les naus han de tenir l'estructura necessària per fer-ho en aquest període

La normativa fixa en mitja hora el temps per evacuar un creuer

La normativa estableix que un creuer ha de tenir l'estructura necessària per evacuar tot el passatge en mitja hora. El capità es el responsable de la tripulació i el màxim representant de l'armador.

Hauria d'haver estat l'últim a marxar però tots els indicis apunten que Francesco Schettino, capità del vaixell naufragat dissabte passat, va decidir abandonar el creuer abans d'hora i anar a terra en un dels bots salvavides. "La nàutica és una disciplina amb moltes tradicions, i és ben conegut que un capità ha de ser l'últim a abandonar un vaixell, només quan ja no queda ningú i la situació és insostenible", diu Xavier Martínez de Osés, primer oficial i professor de la Facultat de Nàutica de la UPC. Tot i així, no només la tradició ho estableix així, sinó que les diferents normes que regeixen al mar el situen com a responsable de la tripulació.

El capità, últim a marxar
L'actitud del comandant Schettino ha dolgut al món marítim

El codi de comerç situa el capità com a persona de confiança de l'armador, explica Martínez, que assegura que el món marítim se sent dolgut per la "deplorable" actitud del capità del Costa Concordia . El capità continua sent el màxim responsable del vaixell fins i tot quan la nau entra a port i rep l'ajuda del pràctic, ja que mai delega la seva responsabilitat.

Mitja hora per evacuar
Qualsevol vaixell ha de tenir l'estructura per evacuar en 30 minuts.

El Conveni Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana al Mar -SOLAS, amb les sigles en anglès- estableix que el temps màxim per evacuar un vaixell és mitja hora.

"El temps no varia amb les dimensions, perquè els vaixells estan adequats perquè mai no es tardi més de mitja hora", diu Martínez.

Preparació de la tripulació
Tota la tripulació fa un curs teòric i pràctic de supervivència

Tota la tripulació, des del personal més tècnic fins a l'últim cambrer o hostessa, han de fer un curset d'una setmana en què aprenen els coneixements bàsics per actuar en cas d'urgència. "L'obligació de la marineria és anar passant per cada cabina per vigilar que no quedi ningú, assegurar-se que tots porten l'armilla i enviar-los a les àrees de reunió, que són zones pròximes a la coberta, per evacuar el vaixell", detalla el primer oficial.

Cartografia i radars
Els sonars haurien d'haver detectat i alertat sobre el fons rocós

Segons Martínez, la cartografia electrònica i els sonars haurien d'haver alertat de la zona rocosa, tot i que els sonars civils, a diferència dels de l'exèrcit, donen la posició en el moment i no són direccionals. "L'alarma es devia desconnectar o va sonar però no van assumir el risc", explica el professor, que assegura que el fet que la roca no estigués cartografiada en les rutes nàutiques és "una possibilitat molt remota".

Cadena tràgica
La nit, la inundació i la inclinació van provocar una situació caòtica

Tot indica que el vaixell va sortir de la ruta per complir la tradició de saludar a terra i va topar amb un fons rocós. "Va entrar aigua, es va tallar l'electricitat i es va activar la llum d'emergència, que només dura 45 minuts. El vaixell devia estar a les fosques, inclinat -es van inundar tres compartiments, la meitat dels que tenen aquestes naus- i els passatgers no coneixien l'escenari", diu Martínez. Aquest especialista apunta que el més probable és que, en veure la situació i que la costa era a prop, el capità optés per acostar-se més a terra i esperar, en lloc de començar a preparar el passatge per a l'evacuació.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT