Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

El nostre Apolo XI s'ha enlairat

Èxit ' Pa Negre' s'ha projectat a Hollywood aquesta setmana. Convertida en 'Black bread' (eufònic i monosil·làbic, com agrada als nord-americans) ha descobert la bona acollida que té entre els hispans tot el que ve d'Espanya. Si vol guanyar, però, haurà de fer un caríssim esforç de promoció, perquè ja se sap que els països sense estat són invisibles i, de moment, encara no ho tenen tot pagat

Al principi va ser una novel·la d'Emili Teixidor, escrita amb la seva paleta de grisos de la plana de Vic, carregats de la misèria moral de la postguerra. I els lectors van veure que era bona, i la indústria editorial va manar que es traduís i se'n fes un bestseller . I després Isona Passola la va agafar i li va donar a Agustí Villaronga perquè no tornés mai més a l'obrador, i els espectadors van veure que també era bona i una pluja de premis va caure sobre les criatures que habitaven la cinta. I el sanedrí el va enviar a fer el camí dels Oscars.

Les 600 persones que dijous van veure arribar Pa negre a Hollywood no en sabien res, d'aquests prodigis. Alguns, ni tan sols sabien que anaven a veure una pel·lícula en català.

En tant que enviada per representar Espanya, a Black bread li va correspondre l'honor d'obrir el Recent Spanish Cinema. I hi van posar una catifa vermella on tots els catalanoparlants ens passem la vida: " Nora, que sea en catalán, ¿lo hace más difícil?" "No veo por qué, hay 65 películas de habla no inglesa i la catalana es una más". "Sí, pero la comunidad latina, a la que le encanta todo lo que viene de España, se va a sorprender de que no esté hablada en español como las de Almodóvar…" "Pienso que esto nos hace más abiertos de mente, ahora sabrán que en España se habla más de una lengua". "¿Si gana, el discurso tiene que hacerse en catalán?" "Primero tienen que nominarla, después tiene que ganar, pero yo lo haría en inglés, en catalán y en español ".

Qualitat més enllà de la llengua

El cònsol espanyol a Los Angeles saluda des de l'escenari i estremeix de plaer la platea quan promet que a la sortida hi haurà pernil, un moment que s'interromp quan la presentadora nord-americana avisa que el film és en català subtitulat en anglès. Se sent com un "oh" de contrarietat, però no és ni general ni hostil, és com si avisessin que el projector s'ha espatllat i que seran cinc minuts. I és que més de la meitat de la sala parla espanyol, i quan Espanya convoca, la marca tira, sobretot a Califòrnia. Aquesta és una de les fortaleses de Pa negre als EUA: anar de la mà d'Espanya. Si Espanya hi aposta amb força, esclar. Equilibris.

Comença la pel·lícula, que provoca esgarrifances amb el cavall estimbant-se i riallades breus a cada sortida dels nens. I molt silenci per treure'n l'entrellat. Els subtítols no perden pistonada. Diu la banda sonora: "…quan van guanyar els nacionals". Diu el subtítol: "...when the fascists won" . Faig d'espectador de mi mateix, i em trobo assegut a Hollywood, amb 600 persones atentes a una pel·lícula en una llengua que no parlen, i tot és tan normal i tan fàcil, tan purament artístic i tan lliure de l'eterna acusació, tan com sempre he somniat que sigui, i la pel·lícula vola tan per sobre de les mesquineses, que no me'n sé avenir i sento que el geni d'una llàntia ens està concedit l'immens desig d'universalitat que portem a dintre, i m'emociono perquè ja se sap que l'emoció és directament proporcional a la distància.

A la sortida, han agradat molt els nens, les dones, la direcció i la fotografia. Pregunten pel cavall. " Ya estaba muerto, y no se mató para la película ". "És tan bona com qualsevol de les que ha guanyat als darrers anys", diu un espectador. Però un crític veterà m'adverteix que només per dir-te Almodóvar tens la meitat de la promoció feta. " Si queréis ganar, tendréis que poner mucha plata ", diu. La Isona Passola ho deixarà tot pel film. I TV3, coproductora de Black bread , també. Perquè sense TV3 la indústria audiovisual catalana no hauria crescut tant i amb tanta qualitat. La qualitat que el món reconeix sense que li importi la llengua.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT