No cal ser José María Aznar per entendre que l'estat de les autonomies és un esguerro monumental, una successió de pedaços administratius ficats amb calçador dins d'una estructura d'un poder centralitzat que no pot ni vol lluitar contra les seves inèrcies seculars. Les fórmules federals de vegades funcionen, sempre que s'apliquin de forma seriosa; però el model autonòmic espanyol n'és una trista paròdia, imposada a contracor i amb l'únic objectiu de dissoldre el fet nacional català en un mosaic de petites tarifes que, en molts casos, van haver d'improvisar un himne i una bandera. Cada vegada que Catalunya ha exigit més autogovern, això li ha costat un ull de la cara, i després ha hagut de veure com les altres setze autonomies l'obtenien de franc. I tot perquè els successius governs espanyols han preferit portar l'actual sistema autonòmic a la fallida abans de permetre la diferència catalana. Per tant, la culpa és d'ells... Però em temo que el problema el tindrem nosaltres.
